Tradueix

dimarts, 31 de desembre de 2013

Àdeu 2013, benvingut 2014.

Un any més que se'n va. Una pàgina més que queda escrita en el nostre llibre personal, en la nostra història, en la de cadascú.

M'agrada que comenci un any nou, de la mateixa manera que m'agrada fer anys. I m'agrada celebrar-ho.
Que comenci l'any és com tenir una nova oportunitat per començar de zero, per reinventar-nos, per ser allò que volem ser. Com a mínim jo ho veig així. 

Fem llistes de propòsits i objectius que desprès no complirem, perquè es clar, ens proposem tantes i tantes coses que és impossible dur-les a terme totes. I pensem que l'any que arribar serà el millor any de les nostres vides. Quan de fet tots els anys són els millors anys i els pitjors també, perquè tots els anys tenen tot tipus de dies i moments. 

Però és la il·lusió el que compte, les ganes, l'entusiasme, el creure'ns capaços... Una força que ens entra i que poc a poc l'anem perden a mesura que avancen els dies i ens trobem que els nostres desitjos no es van complint. 

Hauriem de guardar aquestes ganes i tenir-ne un potet per prendre-les de tant en tant. 

Jo demano molt poc al 2014, perquè sé del cert que per a mi serà un any de grans canvis. Demano que riguem més, molt més, encara que sigui difícil i rondinem menys. 

Aquí us deixa una cançó que m'agrada especialment i que parla d'això, de començar de zero.




Feliç 2014!



dilluns, 25 de novembre de 2013

Bcn&Cake


Aquest cap de setmana jo i http://molonades.wordpress.com/ vam anar a la fira de BCN&CAKE. Aquesta fira es feia al fòrum, que, per espai està molt bé ja que no hi vam trobar aglomeracions i es podia passejar tranquil·lament i veure tots els stands.


Val a dir que gairebé a tots hi havia el mateix, ja que, les opcions de fer cupcakes i pastissos, són les que són i a qualsevol botiga especialitzada trobes el mateix i que hi havia molta cosa de fondant, que a mi personalment no m'agrada gens. Tot i així vam poder veure algunes coses força interessants.


Vam tastar una xocolata que és de colors i té diferents gustos: de llimona, taronja, maduixa, etc. Ben bé. ben bé, encara que t'ho venguin com xocolata, ves a saber què deu ser. Però era bo i fàcil d'utilitzar i com a alternativa al fondant o a tenyir xocolata blanca, vam trobar que era molt bona opció. No sé si en alguna botiga ho deuen vendre, jo no ho havia vist mai però aquí us deixo el link de la seva pàgina web www.pragerdecoydulces.com, per si algú hi vol fer una ullada. Jo no tardaré gaire a fer alguna cosa.


Desprès vam poder provar uns cupcakes salats amb pebrot i olives i cobertura de rocafort, que eren boníssims i que, és una altra opció per provar.
Mentre passejaven anaven fent demostracions de com fer pastissos amb fondant, d'alguns motlles del lekue, etc.

Per acabar vam poder veure a l'Alma Obregon que ens va firmar un llibre.

Va ser una molt bona experiència, totalment recomanable!!
 Ara caldrà esperar a que l'any que ve la tornin a fer!!

Feliç dilluns!

divendres, 22 de novembre de 2013

Cupcakes de tiramisú

El meu oncle em va dir: podries provar de fer uns cupcakes de tiramisú. I és clar a mi, quan em diuen aquestes coses, em falta temps per posar-m'hi. Vaig buscar vàries receptes però cap m'acabava de convèncer del tot. Així, que, agafant idees d'aquí i d'allà vaig fer la meva pròpia. Crec que no podria explicar amb paraules com són de bons, perquè quan comences no podries parar de menjar-ne. 

Necessitareu (per fer-ne 12)

Per fer la base:
- 200 gr. de farina.
- 1 sobret de llevat.
- 2 ous. 
- 200 l. de llet.
- 160 gr. de sucre morè.
- 1 cullerada de pasta de vainilla.
- 2 cullerades de xocolata en pols.
- 60 ml d'oli de gira-sol

Per l'almibar:
- 1 cafè sol amb sucre. (jo el vaig fer amb la nespresso però el podeu fer com vulgueu, com si us l'haguéssiu de prendre)

Per crema:
- 250 gr. de mascarpone
- 200 ml de nata per muntar.
- 100 gr de sucre glass.

Preparació:
- Engegueu el forn a 180º amb el foc de sota.
- Barregeu la llet amb l'oli, els rovells dels ous i la pasta de vainilla. Quan la barreja estigui ben feta afegiu el sucre i posteriorment el llevat, la farina i la xocolata en pols.
- Finalment haureu de batre les clares a punt de neu i anar-les afegint a poc a poc fins que ho tingueu tot ben lligat i veieu que la massa respira.
- Poseu la massa als motlles fins que estiguin més o menys 2/3 plens. I poseu-los al forn durant 15 minuts.
- Un cop els hàgiu tret del forn, punxeu els cupcakes amb un escuradents i pinteu-los amb cafè, podeu fer-los una doble pintada. I deixeu-los refredar.

Per fer la crema:
- Munteu la nata i barregeu-la, amb una batedora de varetes, amb el sucre. Quan aquesta barreja estigui ben lligada afegiu-hi el mascarpone i deixeu-ho batre durant un minut a velocitat baixa.

- Un cop la base estigui refredada poseu la crema un una màniga pastissera i ja ho podeu muntar. 
- Jo els vaig decorar amb xocolata en pols.

* Una idea que se'm va ocórrer desprès de fer-los és que es pot fer un forat a la base amb un estri d'aquells de treure el cor a les pomes i omplir-lo de crema i tornar-lo a tapar.

Espero que si els feu us agradin tant com em van agradar a mi. Podeu imprimir-vos la recepta aquí.

Bon profit!





dimecres, 20 de novembre de 2013

Una funda de grannies



Aquest estiu vaig anar a un curs de grannies al Ifil de Barcelona, ja que els grannies era una cosa que em cridava força l'atenció. Els que vam fer allà els vam haver de deixar perquè eren per a una folrada d'un arbre així que em vaig quedar sense. 
Un parell de mesos abans havia comprat uns cabdells de llana de Big Cotton. És una llana que en un principi em va agradar molt perquè al ser de cotó tenia una textura molt diferent, però després ja no vaig saber que fer-ne ja que resultava massa gruixuda per fer qualsevol cosa.
Tot va anar força lligat, vaig agafar aquella llana i vaig provar de fer els grannies. Un cop els tenia vaig decidir ajuntar-los per fer-ne una funda pel puf del menjador i aquí teniu el resultat. Si voleu el patró el trobareu al blog Molonades: http://molonades.wordpress.com/2013/09/04/granny-square/

























dilluns, 18 de novembre de 2013

Petit.

Petit. Visc en un país petit. Tinc una família petita. Treballo en una escola petita, i m'agraden les coses petites. 

Sovint ens confonem. Sovint pensem que les coses grans, fastuoses i espectaculars són millors. No és veritat. Quan quelcom és massa gran perd la seva ànima, la seva veritat, allò que el fa únic. 

A mi m'agraden les coses petites i senzilles, aquelles que et roben un somriure en un moment inesperat, aquelles que et trobes dia rera dia i que et fan sentir bé. Que no costen res, però valen molt. 

Les coses petites, petites senzilles i especials, aquelles que sovint no sabem apreciar, aquelles a les que de vegades no donem importància, aquelles que hi són sempre, fins hi tot en els dies més dolents. Són, les que més m'agraden.

Podria fer una llista infinita de coses petites que em fan sentir bé, de coses que em trobo cada dia. Podria fer aquesta llista i no acabar-la mai. Perquè sabeu, quan comences a apreciar aquestes coses tan i tan petites, just en el moment que les comences a valorar, és llavors, quan et sents molt gran.

Feliç dilluns




dilluns, 28 d’octubre de 2013

Quan ve el temps de menjar castanyes...

Hem hagut de canviar l'hora, i no m'agrada. De fet no crec que li agradi a ningú i encara no entenc perquè ho hem de fer... però la realitat és aquesta i és clar, no hi podem fer res.

Quan canvia l'hora tot es torna més trist, perquè surts de treballar i ja és fosc i tots ens tanquem aviat a casa i estem de més mal humor. Però en aquests dies foscs i trists, per les places de les ciutats s'instal·len les castanyeres i la olor de les castanyes torrades et sorprèn quan menys t'ho esperes i d'una manera molt especial et fa sentir a casa.

Jo soc una gran defensora de la castanyada, que és la nostra festa. Torrar les castanyes, dedicar una tarda a fer panellets, menjar moniatos o patates al caliu. Soc conscient que, aparentment, no és una festa tant llaminera com d'altres, però és la nostra, i nosaltres ja tenim el carnaval per a poder-nos disfressar. Així que avui us deixo una imatge que trobat no fa gaire i que m'ha fet riure.


Feliç dilluns

dissabte, 26 d’octubre de 2013

Minicupcakes de mojito



Ara ja farà uns dies el meu pare va arribar a casa amb una màquina de fer minicupcakes, compra que havia fet per recomanació de les seves companyes de feina. Així que, sense esperar-m'ho, em vaig trobar amb una joguina nova gràcies al trio la la la i als seus descobriments brillants.

Dies després vaig tenir un sopar i volia portar uns cupcakes de postres, així que em vaig decidir a estrenar-la. La veritat és que funciona molt i molt bé i que et surten uns cupcakes d'una mida ideal per portar de postres. Aquest cop vaig provar de fer-los amb una buttercream. Ja sabeu que jo, no soc gens amant de les buttercreams, però com que havien d'estar fora de la nevera, vaig decidir provar-ho. Tot i que el resultat no em va desagradar del tot, segueixo preferint el gust de la crema o de la nata barrejada. Però bé, pels que us agraden aquí us deixo la recepta.

Necessitareu:

Per la massa:
- 100 gr de farina.
- 80 ml de llet.
- 2 cullerades d'oli de girasol
- unes gotes d'essència de llima.
- 7 gr. de llevat.
- 80 gr. de sucre
- 1 ou.
- colorant de color verd.

Per la buttercream:
- 100 gr. de mantega sense sal.
- 100 gr. de sucre glass.
- 3 cullerades de pasta de mojito
- colorant de color verd.

Preparació:

- Si les feu al forn, engegueu-lo a 180º amb el foc de baix. Si ho feu amb la màquina, engegueu-la perquè es comenci a escalfar.
- Barregeu l'oli amb la llet, l'essència de llima i el rovell de l'ou.
- Quan estigui ben feta la barreja afegiu el sucre i, posteriorment, la farina i el llebat.
- Finalment bateu la clara al punt de neu i afegiu-la.
- Remeneu bé fins que veieu que la massa respira i afegiu el colorant. Quan el color ja estigui completament integrat amb la massa, vol dir que ja està llesta.
- Col·loqueu la massa als motlles, ja siguin del forn o a les càpsules de paper que haureu d'haver posar als forat de la màquina. I ho deixeu coure durant uns 15 minuts.
- Quan estiguin fetes deixeu-les refredar. És important que es refredin bé abans de posar la buttercream, ja què, si estan calentes, la mantega es desfarà.

Per fer la buttercream:

* Necessitareu una batedora de varetes, el "minipimer" no va bé.
- Abans de començar haureu de treure la mantega de la nevera i esperar a que agafi una textura com de pomada. 
- Quan tingueu la mantega llesta poseu-la a batre amb el sucre fins que agafi una textura blanquinosa, uns 5 o 6 minuts. Llavors ja podreu afegir la pasta de mojito i el colorant. Jo he posat 3 cullerades de pasta però en podeu posar tantes com vulgueu depenent del gust que més us agradi.

- Un cop teniu llesta la buttercream poseu-la a la màniga pastissera i ja podeu decorar com més us agradi. Jo hi vaig afegir purpurina comestible i uns sucrets petits de menta. I llestes per menjar!

Aquesta entrada va dedicada al trio la la la, que sé que em llegeixen molt sovint!!

Podeu imprimir-vos la recepta aquí!

Bon cap de setmana!!




dilluns, 7 d’octubre de 2013

Olors d'infància

Hi ha olors que et recorden a persones, olors que et transporten a determinats moments, que van formant part del teu arxiu personal i que, quan les sents, et retornen a instants que ja han passat.

D'entre totes aquestes, hi ha les olors d'infància, aquelles que fan que tornis a tenir cinc o deu anys. Apareixen quan menys te les esperes, en els llocs més inesperats. Arriben per sorpresa, com algú que de cop obre una porta i diu: vols venir a jugar? 
I tu només pots somriure i retrocedir en el temps per uns instants.

A mi em va passar aquest estiu. Caminava per Eivissa quan de cop una olor a figuera em va sorprendre. Jo no l'esperava, no havia vist que allà hi havia una figuera. I vaig somriure i vaig dir: olora a figuera. I sense saber com, vaig tornar al carrer del meu avi, al seu pati on hi havia una figuera i agafàvem figues amb un pal llarg. I les dones treien cadires plegables al carrer i feien petar la xerrada i els nens jugàvem i corríem. I vaig tornar a tenir set anys.

De vegades és tan senzill. Aquestes coses són coses que no et poden passar cada dia, perquè llavors perdrien el seu encant. Però tan de bo més sovint, les olors de infància vinguessin a veure'ns i ens deixessin tornar, per uns instants a ser petits.

Feliç dilluns

dimarts, 24 de setembre de 2013

Cupcakes de Festa Major

Com que avui és la Mercè, he decidit fer uns cupcakes de Festa Major, inspirats en les coques de fruites i crema. El resultat són uns cupcakes que tenen un gust molt nostre, perfectes com a postres, esmorzar o berenar.

Per fer-ne 6 necessitareu:

Per la massa

- 1 ou
- 1 iogurt
- una cullerada d'oli de gira-sol
- 100 g de farina
- 7 g de llevat
- 80 g de sucre blanc
- fruita confitada tallada a trocets molt petits. Jo la vaig comprar tallada però si no la trobeu podeu comprar-la sencera i tallar-la vosaltres mateixos.

Per la crema

- 250 ml de llet
- 2 rovells d'ou
- 25 g de "maizena"
- 1 branqueta de canyella
- la pell d'una llimona
- 30 g de sucre

Preparació:

Haureu de fer la crema abans de la massa ja que després s'haurà de coure al forn, si no, no es conserva fora de la nevera.

- Poseu la llet a bullir amb la pell de la llimona i la canyella.
- Un cop hagi bullit retireu la canyella i la llimona i afegiu els 2 rovells batuts i seguiu remenant.
- Quan estigui tot ben lligat afegiu el sucre i posteriorment molt a poc a poc la maizena.
- Si veieu que no s'acaba de lligar prou bé ho podeu batre amb el "minipimer" i coure-ho una estona més.
- Quan agafi la textura de crema deixeu-ho refredar a la nevera.



 ********************************************************************************

- Engegueu el forn a 180º amb el foc de sota.
- Separeu la clara del rovell de l'ou.
- Barregeu l'oli amb el rovell i el iogurt.
- Afegiu el sucre i seguiu remenant. Quan la massa estigui ben lligada afegiu molt a poc a poc la farina i el llevat. Remeneu fins que quedi tot ben lligat i fins que veieu que la massa respira.
- Ompliu els motlles dels cupcakes, afegiu la fruita tallada a sobre i remeu una mica cada cupcake amb una cullereta petita. Heu de pensar que la fruita pesa força i que a mesura que es vagi coent anirà baixant.
- Poseu-ho al forn.
- Passats uns 7 o 8 minuts veureu que ja comencen a tenir forma, doncs traieu la safata del forn.
- Poseu la crema un una màniga pastissera i decoreu cada cupcake.
- Torneu-los a posar al forn durant uns 10 minuts més.
- Un cop llestos, deixeu-los refredar i ja us els podeu menjar!

Podeu imprimir-vos la recepta aquí!



Que passeu un bon dia de Festa Major!!!

dissabte, 21 de setembre de 2013

L'estiu que se'n va...

Avui s'acaba l'estiu, encara que aparentment no ho sembli, se'n va, marxa ben lluny i no tornarà fins d'aquí 9 mesos.

Aviat els dies es faran més curts i sortirem de treballar i ja serà fosc, tot semblarà més trist i ens preocuparem per coses que no tenen importància. Quan fa fred tots estem de més mal humor i discutim per ximpleries i anem més atabalats, com si els dies tinguessin menys hores o tinguéssim menys temps per fer les mateixes coses.

No m'agrada gens que marxi l'estiu. Gens.

Per això he decidit que aquest any no se'n va, aquest any es queda. Perquè no és el temps que fa, sinó com el vivim nosaltres, perquè cada dia de l'any té una mica d'estiu.

Perquè és estiu al desembre quan vas ben abrigat però surt el sol i penses: "Quin solet tan bo!" 
És estiu quan surts a sopar entre setmana, encara que al dia següent hagis de treballar. 
Quan rius tan que acabes plorant, o quan pares una estona per fer allò que més t'agrada. 
O quan sona a la ràdio una bona cançó i cantes i balles sabent que ningú t'està mirant. 
Perquè en el fons és estiu en totes aquelles coses petites i senzilles que només sabem apreciar quan fa bon temps.

Diuen que si aconsegueixes fer una cosa durant 21 dies seguits la integres a la teva rutina i, al final, ja la fas sense pensar.
Jo em proposo buscar l'estiu cada dia, durant 21 dies, poder d'aquesta manera aconseguiré que no se'n vagi i que d'alguna manera sigui estiu, tot l'any.

Bon cap de setmana!

dilluns, 9 de setembre de 2013

11 de setembre

S'acosta la Diada, s'acosta el nostre dia, i és per això que avui, m'agradaria posar amb paraules sentiments, pensaments i reflexions sobre el perquè de sortir al carrer i demanar la llibertat. 

Sovint quan ho fem parlant amb amics o companys, o defensant el que pensem davant dels que tenen una opinió contrària, la passió, les ganes i, de vegades, fins i tot l'enuig se'ns avança i acabem dient coses que en el fons no pensem.

A mi m'agrada Espanya, com m'agraden moltes coses d'altres llocs del món. Com m'agrada el sushi, la piazza navona de Roma, Londres en tot el seu ser, els rollitos de primavera o els nachos con guacamole. D'Espanya hi ha moltes coses que m'agraden, sobretot la seva literatura. 

Però no és el meu país.

A mi m'agrada el castellà, com m'agrada l'anglès i el francès. Però em costa d'entendre que hi hagi persones que viuen a Catalunya i no vulguin que els seus fills aprenguin el català. De la mateixa manera que em costa d'entendre que n'hi hagi unes altres que no vulguin parlar bé el castellà. Si com més idiomes parlem, més facilitat tindrem per aprendre'n d'altres, perquè ser monolingües quan podem ser bilingües, o trilingües? 

M'agrada el castellà, però no és la meva llengua. 

Hi ha coses d'Espanya que m'agraden i m'agrada el castellà, però no em sento espanyola, ni anglesa, ni francesa, ni russa. 

Jo sóc catalana. 

Ser d'un lloc o d'un altre és només una qüestió de sentiments. I quan moltes persones senten el mateix, encara que en els seus carnets d'identitat digui una altra cosa, quan moltes persones volen poder ser el que senten i no allò que els fan ser, hauria de ser possible que poguessin dir al món que aquell troçet de terra entre el Mediterrani i els Pirineus és casa seva. Que aquell lloc tan petit és el seu país i que allà s'hi parla la seva llengua. 

No crec que sigui difícil d'entendre i, sobretot, no crec que sigui ofensiu per ningú. 

Això és el que sento. I és per això que dimecres vull formar part de la Via Catalana, perquè encara que aparentment no serveixi per res, espero que d'aquesta manera en algun lloc de l'altra punta del món sàpiguen que hi ha una gent que vol ser lliure, lliure per viure en el seu país que és diu Catalunya, lliure per parlar la seva llegua, que és el català

Feliç dilluns i bona Diada!




dimecres, 4 de setembre de 2013

Reciclar una llibreta

Hi ha coses que li passen a tothom, o a gairebé tothom. Com l'estranya necessitat d'estrenar llibreta cada vegada que comences alguna cosa nova. T'apuntes a un curs, ui! Vaig a comprar-me una llibreta! Comencen les classes, oh! llibretes noves per tot! De manera que, al llarg de la vida acabes acumulant llibretes i més llibretes que no estan acabades, algunes no les has ni fet servir per la meitat, però que no reultilitzes. Suposo que el fet de començar implica trobar-te amb un full en blanc, net. 
L'altre dia, fent neteja vaig trobar una bona pila de llibretes començades i, com que en necessitava una de cara al nou curs que comença vaig decidir reciclar-ne una. Exactament, aquesta: 


Per començar vaig arrencar totes les pàgines que ja estaven fetes servir, que per cert, no eren gaires. Llavors amb el washi tape que m'havia sobrat de les lletres i un altre més gruixiut la vaig anar folrant. Encara que sembli cel·lo no ho és, i pots desenganxar-ho tantes vegades com faci falta sense que ni la llibreta ni el whasi tape es faci malbé, pots convinar-los, fer formes....  
Així que convinant uns i altres vaig anar donant forma a la nova llibreta. I aquí teniu el resultat!




dilluns, 2 de setembre de 2013

Parlem d'illes.

Cadascú és d'una illa. D'això n'estic convençuda.

 El que no sap de quina illa és, és perquè no n'ha visitat i, es clar, no ho pot saber.

Les illes tenen una màgia especial que no tenen la resta dels llocs. Són úniques i diferents perquè concentren en poc espai moltes coses i això fa que tinguin ànima. Per això, cadascú és d'una illa, només cal descobrir de quina ets.

En tornar de vacances una bona amiga em va preguntar: I ara que les has vist totes, amb quina et quedes?
L'amor és l'amor, li vaig dir. Quan coneixes a una persona de veritat, l'estimes, encara que fagi coses que no t'agraden o que no comparteixes, l'estimes.

Doncs amb les illes, passa igual. Quan coneixes una illa, quan la coneixes bé, l'estimes, i si bé es cert que n'hi ha de més boniques, més grans, més riques... totes et semblen poc al costat d'aquella que, d'alguna manera, t'has fet teva.

La meva illa és Menorca, no podria ser cap altra, no n'hi ha cap que em pugui agradar més. Per què? No ho sabria explicar gaire. M'agrada haver de caminar carregada amb la bossa de platja i el dinar per arribar a les millors cales, m'agrada el color vermellós que t'agafen els peus després d'un dia a les platges del nord. M'agrada aixecar-me i mirar d'on bufa el vent per poder decidir destí. I les nits al port de Ciutadella o de Fornells, amb aquelles paradetes que posen de llaminadures gegants. I m'agrada menjar Caldereta a ple agost, encara que acabi suant, però el que m'agrada sobretot és el ritme que agafa la vida quan sóc allà.

Per això aquest estiu, que no he pogut anar a veure-la i que he conegut la Balear que em faltava, he descobert, que cadascú és d'una illa, que el millor lloc per passar les vacances és aquell que coneixes i que estimes i que per mi, no hi ha millor lloc que Menorca.

Així, que avui, que molts tornem a la rutina, demano cinc minuts més d'aquesta illeta. 

Feliç dilluns i bona tornada.

divendres, 30 d’agost de 2013

Cupcakes de benvinguda.


Com ja sabeu, no fa gaire que he estat tieta. Tieta segona és cert, però tieta al cap i a la fi. Així que pel dia que en Teo va venir el món vaig prepara uns cupcakes de benvinguda ben divertits.
Fer la base és la cosa més senzilla del món ja que són els típics cupcakes de vainilla. Però com que em sembla que mai he deixat la recepta per aquí, aquí la teniu:


Necessitareu (per fer-ne 6)


- 100gr. de farina.
- 75 gr. de sucre.
- 1 ou
- 75 ml de llet.
- una culleradeta de pasta de vainilla.

- una culleradeta d'oli de gira-sol.

- 5 gr. de llevat.

Preparació:

- Engegueu el forn a 180º amb el foc de baix.

- Barregeu en un bol l'oli, la llet, el rovell de l'ou i la pasta de vainilla.

- Quan la barreja estigui ben feta afegiu a poc a poc el sucre, la farina i el llevat.
- Quan tingueu la massa ben lligada, bateu la clara de l'ou a poc a poc i afegiu-la lentament fins que us quedi la barreja ben feta.
- Poseu la massa als motlles i poseu-ho al forn durant 15 minuts.

Podeu imprimir-vos la recepta aquí!

Per decorar els cupcakes vaig fer servir xocolata blanca tenyida de blau i de color carn, encara que el color carn no es nota gaire. La xocolata blanca és força difícil de treballar, molt més que la negre, però amb una mica de paciència tot s'aconsegueix. Després vaig acabar de fer els detalls amb boletes, pintant directament amb el colorant alimentari, xocolata negre...


I aquí teniu el resultat! Espero que us agradi i, si en feu uns de semblants, bon profit!!





dimecres, 28 d’agost de 2013

Lletres per decorar

Últimament, a molts llocs s'estan posant lletres per decorar, lletres soles, paraules boniques, noms...

Jo en vaig fer unes pel meu nebot, per la seva habitació.

Les que jo vaig comprar són de la botiga Casa, originalment eren de fusta, blanques. Tot i així també les podeu trobar de cartró. De fet n'hi ha de diferents mides i preus segons la botiga. 

Després vaig fer servir washi tape de diferents colors. Els washi tape és una espècie de cel·lo però de paper, o això sembla, i és molt fàcil de treballar perquè el pots enganxar i desenganxar moltes vegades sense que res es faci malbé. Pots combinar diferents colors i estampats, com més t'agradi.

La part més dificultosa de decorar aquestes lletres amb washi tape són els costats de la lletra, encara que també es poden deixar blancs.

En principi aquestes lletres són per col·locar-les sobre un moble o estanteria, però si els hi poseu un clauet darrera també es poden penjar a la paret.

I aquí teniu el resultat.






dilluns, 26 d’agost de 2013

El plaer de tornar...

Arriba un dia en que les vacances s'acaben i has de tornar.

M'agrada tornar, encara que a l'endemà, marxaria un altre cop.
Tornar és, com diu una cançó, la millor part de l'aventura.

Obrir la porta i trobar-te la casa fosca, callada, com si hagués estat dormint tots els dies que has estat fora, i sentir com, a poc a poc, torna a omplir-se de sorolls, d'olors i colors.

Extranyament tot està igual, però diferent, i redescobreixes allò que tan coneixes, que tu mateix has anat construint amb el temps, allò que és tan teu.

I quan arriba el moment d'anar a dormir i et retrobes amb el teu coixí, els teus llençols, el teu llit. T'envaeix una espècie d'alegria, calmada i tranquil·la, que et fa sentir segur, protegit, en pau. Que et fa sentir que, com a casa, no s'està enlloc. 

Tan de bo aprenguéssim a apreciar aquestes coses tots els dies de l'any, però ja ho diuen que sovint cal prendre distància per aprendre a valorar el que tenim. Ara que tots estem de tornada i que, a poc a poc anem agafant la rutina, jo demano cinc minuts més, cada dia de l'any, del plaer de tornar a casa.

Feliç dilluns

divendres, 12 de juliol de 2013

Cupcakes de plàtan i gerds.

En aquests dies d'estiu m'agrada combinar diferents fruites per fer els cupcakes. I, en aquesta ocasió en vaig fer uns de plàtan i gerds, una combinació que a mi, personalment, m'agrada molt. Així que aquí teniu la recepta:

Necessitareu:

Per la base

  • 100 gr. de farina
  • 5 gr. de llevat
  • 1 plàtan
  • 80 gr. de sucre morè
  • 1 iogurt natural
  • 1 ou
  • 50 ml d'oli de girasol
Per la convertura
  • 1 rovell d'ou
  • 100 ml. de llet
  • 40 g de maizena
  • 40 g de sucre
  • 2 cullerades de pasta de gerds (també es pot fer amb gerds naturals
Preparació:

- Prescalfeu el forn a 180º
- Separeu la clara del rovell.
- Barregeu l'oli amb el rovell de l'ou.
- Passeu el plàtan pel minipimer fins a tenir una "papilla" i afegiu-ho a la barreja anterior.
- Posteriorment aneu afegint a poc a poc, el sucre, el llevat i la farina.
- Finalment, haureu de batre la clara a punt de neu i ho afegiu a la massa, barrejant bé.
- Ompliu els motlles dels cupcakes i poseu-ho al forn durant 15-20 minuts.
- Un cop fets deixeu-los refredar abans de treure'ls del motlle.

Per fer la cobertura:
- Poseu a bullir el rovell amb la llet i el sucre.
- Quan comenci a bullir afegiu les cullerades de gerds o els gerds naturals triturats i la maizena fins que agafi la consistència d'una crema.
- Deixeu-la refredar i guardeu-la a la nevera.
- Quan la crema estigui freda ja la podeu posar a la màniga pastissera i decorar els vostres cupcakes com més us agradi. En aquesta ocasió jo hi vaig afegir purpurina comestible per donar-los un toc brillant.

Podeu imprimir-vos la recepta aquí




    Bon profit!

dilluns, 1 de juliol de 2013

Llegir al costat del mar.

I, per fi, som a l'estiu. Jo l'espero tot l'any, i quan se'n va sento una profunda enyorança. L'estiu significa tantes coses, és el moment de fer aquelles coses que durant l'any no tens temps de fer...

De totes elles, n'hi ha una que m'agrada especialment. Llegir al costat del mar. Podria passar-m'hi hores i hores, de fet, els que em coneixen bé, saben que si tinc un bon llibre perdo el món de vista.

I és que, aquest és, per mi, un dels plaers més grans de la vida. Durant tot l'any guardo llibres i llibres per llegir quan faci bo. Doncs allà, al costat del mar, sentir el so de les onades i aquella brisa suau, tenir la llibertat de perdre'm entre les pàgines d'una història sorprenent, o d'una que em faci plorar o riure, tan és. I marxar de viatge a algun lloc molt llunyà, sense moure'm ni un centímetre.

N'hi ha que diuen que és incomode i que al final no saps com posar-t'hi, però de fet, és igual, tot és qüestió de saber-se instal·lar i de regalar-te una estona per oblidar-ho tot i deixar-te portar.
Jo ho espero tot l'any, i podria llegir i llegir sense parar... 

Així que per aquest estiu, demano un ventet suau, unes ones en calma, una pila de bons llibres i tot el temps del món.

Feliç juliol!

dilluns, 17 de juny de 2013

L'aire que entra per la finestra.

L'estiu s'acosta, d'aquí molts pocs dies ja el tindrem aquí i, espero, que contra tot pronòstic es quedi una llarga temporada. M'agrada molt l'estiu, moltissim. Però, tot i que m'encanta que faci calor, tots sabem que aquesta, de vegades, pot ser molt angoixant, enganxifosa i pesada. 

Però en aquests dies de tanta i tanta calor, sempre hi ha un moment del dia, una estona curta potser, en que entra un aire suau i dolç per les finestres, gairebé inexistent, que sovint en fa dir allò de, "ai que bé, aquest aire".

És una d'aquelles coses tan i tan senzilles que molt sovint no sabem valorar. Com un regal, que no es demana i arriba perquè sí, així és l'aire que entra per les finestres de les cases els dies de calor, que dóna una pau especial a l'ambient i que, molt sovint, ens fa tancar els ulls per un moment, i somriure.

A mi m'agrada especialment, quan treballo amb l'ordinador, entra per la finestra de la meva habitació una brisa suau que fa que la feina sembli més fàcil o menys feixuga.

Així que per aquest dilluns demano cinc minuts més de l'aire que entra per la finestra.




Feliç dilluns!

divendres, 14 de juny de 2013

Cakepops de bacó i formatge.



Avui us porto una recepta ideal per a un pica-pica d'estiu. Són uns cakepops de bacó i formatge. Per fer-los necessitareu un motlle de cakepops ja que aquestes "piruletes" originalment es fan barrejant restes de pastís o de cupcake amb formatge cremós, mantega o xocolata d'untar. Per tant, si no teniu el motlle, aquesta recepta no us sortirà. Tot i que també es pot fer servir per fer muffins o fins i tot, una coca.
Necessitareu:

- 80 g. de farina
- 1 bric de nata per cuinar.
- 3 ous
- Un paquet de formatge rallat.
- 1 paquet de bacó tallat a tires petites
- sal i pebre.

Preparació:

- Engegueu el forn a 180º amb el foc de baix.
- Barregeu a la batedora els ous amb la nata, un cop feta la barreja aboqueu-la en un bol.
- Afegiu la farina i remeneu bé fins que quedi una massa homogènia.
- Finalment afegiu el bacó i el formatge i remeneu bé.
-Ompliu tots els foradets dels cakepops i tapeu bé amb l'altre part del motlle.
- Poseu-ho al forn durant 15 o 20 minuts.
- Un cop fora del forn, deixeu-los refredar i claveu un palet de fusta a cada un i ja estan llestos per menjar.
*Si us agrada els podeu servir amb confitura de tomàquet per anar-los sucant.


Bon profit! 

dimecres, 12 de juny de 2013

Reciclant samarretes.

Arriba un dia en que les samarretes blanques deixen de ser blanques i llavors, ja no saps que fer amb elles. Jo d'aquestes en tinc moltes així que vaig decidir agafar-ne una i donar-li un nou estil. És ben senzill. 

Necessitareu colorant de roba de dos colors. Ara vénen uns sobrets de 5 grams de colorant que van molt bé per fer aquestes coses, així t'estalvies comprar un paquet sencer d'aquells que després no saps que fer amb ells. També necessitareu pintura tèxtil. Jo en aquest cas vaig gastar una blava i una que tenia com purpurina.

Tenyiu tota la samarreta del color més clar i després, quan ja estigui ben tenyida i escorreguda tenyiu la part de baix del color més fosc i esteneu-la cap per baix.

Un cop seca, ja la podeu pintar com més us agradi. Aquí teniu el meu resultat:


dilluns, 10 de juny de 2013

Cançons per començar el dia.

La música és una part molt important del meu dia a dia, com de la majoria de persones, encara que no ens n'adonem. L'escoltem al matí quan posem la radio, quan anem amb cotxe, quan caminem pel carrer, n'hi ha que canten a la dutxa, mentre cuinen o mentre treuen la pols. Escoltem música quan estem contents o quan estem molt tristos. D'alguna manera sempre hi és present. 

Hi ha cançons i cançons, hi ha qui diu que hi ha música bona i dolenta. Jo, no ho veig així. Hi ha una música per a cada moment, cançons que ens agraden per la lletra, pel missatge pel fons, d'altres pel ritme, la sonoritat. Hi ha cançons que tothom diu que són taaant dolentes, i després quan sonen en alguna festa tots ballem sense parar, doncs, tan dolentes no deuen ser, no?

Hi ha cançons que et recorden a persones, a moments, a èpoques de la teva vida. I, hi ha cançons per començar el dia. Jo aquí us en deixo una, és d'aquelles que molts dirien que no és una gran cançó, però l'escoltes i et posa de bon humor, i et sents capaç de fer moltes coses i de tirar endavant. Jo l'escolto sovint, perquè m'agrada, perquè em dona energia i, sobretot, perquè em porta bons records. És una d'aquelles cançons ideals per començar el dia, sobretot dies com els d'avui, que per a molts, comença la recta final del curs 2012-13. Així que aquí us la deixo, espero que us faci somriure de bon matí!
                                       http://musicatono.com/viendo/AtdC4SAr30k
Feliç dilluns!

dissabte, 8 de juny de 2013

Donuts!

De vegades a la vida tens la sort de creuar-te amb persones que són capaces de ser felices amb qualsevol cosa. La meva amiga Eva és una d'elles. Fer-la feliç és tan fàcil que t'hi passaries el dia, perquè la seva felicitat davant de qualsevol ximpleria es contagia ràpidament i, és clar, tu també acabes rient. Deu ser perquè té la gran sort de no haver perdut la nena que porta dins i la facilitat per il·lusionar-se davant de qualsevol situació.
Ella em va dir: podries fer uns donuts. I jo, com us imaginareu, no m'hi vaig poder negar. Els donuts originals són fregits, però jo sempre intento que les meves receptes siguin el màxim de saludables possible, així que vaig decidir fer uns donuts al forn. El resultat no és ben bé el gust de donut que tots coneixem. És més aviat una barreja entre donut i "rosquilla", però són boníssims i perfectes per sucar-los a la llet. 

Per fer-los necessitareu un motlle de donuts pel forn, són molt fàcils de trobar. No sé ben bé que passaria si feu un xurro i l'aneu enrotllant, s'hauria de provar, però la massa és força difícil de treballar.

Necessitareu (perquè en surtin 12)

Per la massa:
- 300 g. de farina.
- 7 g. de llevat
- 150 ml de llet.
- 60 g de sucre blanc
- 30 g. d'oli de gira-sol.
- 20 g. de mel
- 1 ou
- 1 cullerada d'aroma de vainilla

Pel glacejat: 

- 2 cullerades de mantega
- 4 cullerades d'aigua
- 8 cullerades de sucre glas

Preparació:

- Engegueu el forn a dalt i a baix a 180º
- Barregeu en un vol tots els líquids: l'oli, la llet, l'aroma de vainilla, la mel desfeta i el rovell d'ou.
- Quan la barreja estigui ben feta afegiu el sucre i posteriorment la farina i el llevat molt a poc a poc.
- Finalment bateu les clares al punt de neu i aneu-les afegint.
- Pinteu amb oli de gira-sol el motlle i aneu omplint cada donut. És força difícil, jo per fer-ho vaig posar tota la massa en una mànega pastissera i els vaig anar omplint.
- Fer el glacejat és molt senzill. Desfeu la manteja, barregeu-la amb l'aigua i el sucre fins que us quedi tot força líquid.
- Poseu els donuts al mig del forn. Cap als 5 minuts, quan comencin a agafar forma, treieu la safata i pinteu cada donut amb el glacejat i torneu-los a posar al forn uns 5 minuts més, poder una mica més, fins que veieu que el glacejat ja és compacte.
- Espereu que es refredin per desmotllar-los i ja estan llestos per menjar.



Podeu imprimir-vos la recepta aquí

Bon profit!





dilluns, 3 de juny de 2013

La olor de les nits d'estiu.

Les nits d'estiu tenen una olor especial. Sé que em direu que les nits no fan olor, però això no es veritat. Les nits d'estiu oloren a llibertat i somriures, a despreocupacions, a músiques divertides, a màgia i a bons amics.

Quan surts de casa a les 9 i encara és dia i tens aquella sensació de que queden moltes hores per endavant, encara que a l'endemà hagis d'anar a treballar. I extranyament, sense saber gaire perquè tot agafa un altre ritme, com si poguéssim gaudir més de tot pel sol fet de què és estiu. Com si ens poguéssim saltar les normes i trencar amb les rutines perquè fa calor.

Agafes una jaqueta, per si de cas, i desprès no te la poses. I seus en una terrassa qualsevol per prendre alguna cosa i xerrar una estona i rius sense saber gaire perquè. Les converses es fan infinites, com si el temps s'aturés i no hi hagués res més que aquell moment, fins que algú recorda que a l'endemà, cal anar a treballar. I marxes a casa tranquil, i vas a dormir amb un somriure.

I és per això que les nits d'estiu fan olor, perquè en l'aire es respira una música diferent, pausada, tranquil·la, alegre i riallera, amb un punt de brisa marina i un polsim de festa major. 

Jo voldria guardar-me aquesta sensació en un pot petit petit, i poder obrir-lo de tant en tant i omplir la casa d'aquesta olor quan més la necessités, perquè estic segura que llavors, tot prendria un altre ritme i somriuríem una mica més.

Feliç dilluns

dissabte, 1 de juny de 2013

Cupcakes de rosa per a una "Ladies night".


Com que l'altre dia tenia un sopar de "Ladies" vaig decidir portar de postres uns cupcakes personalitzats. Els cupcakes com aquests generalment es fan amb aquella pasta de sucre que es diu fondant i que és molt fàcil de treballar. Però pel meu gust és massa dolça i, tot i que és cert que visualment queden uns cupcakes molt més bonics, de gust no són gaire bons. Per tant, jo faig el mateix però amb xocolata blanca tenyida amb colorant alimentari, que és clar, es desfà fàcilment, vol més temps i el resultat final no és el mateix, però són molt més bons.


Així que aquí teniu la recepta.
Necessitareu:
(perquè en surtin 6)

- 100 g. de farina.
- 5 g. de llevat.
- 80 g de sucre.
- 80 ml. de llet
- 1 ou
- 1 culleradeta de oli de gira sol.
- 1 culleradeta d'aroma de rosa.
- xocolata blanca especial per postres.
- colorant alimentari rosa i negre.

Preparació:

- Engegueu el forn a 180º  amb el foc de sota.
- Barregeu en un bol l'oli, l'aroma, la llet i el rovell de l'ou.
- Quan estigui ben feta la barreja afegiu el sucre i, posteriorment, la farina i el llevat molt a poc a poc.
- Bateu la clara a punt de neu i aneu-la afegint a la barreja. Finalment quan ja tingueu la massa ben feta afegiu una mica de colorant alimentari rosa.
- Col·loqueu els papers als motlles i aboqueu la massa, més o menys fins la meitat del motlle.
- Poseu-ho al forn durant uns 15 minuts.
- Quan ja estiguin cuits deixeu-los refredar dins el motlle.

Per fer les decoracions:

Per fer les decoracions jo faig servir un estri com aquest:



Però si no el teniu, també es poden fer amb una màniga pastissera o un biberó d'aquells de plàstic.
Els llacets s'ha de fer força estona abans perquè cal que es refredin i quedin durs. Desfeu una mica de xocolata blanca, uns 40 grams. Barregeu-la amb colorant negre i aneu fent muntanyetes petites sobre un paper de plata i deixeu-ho refredar fins que tornin a ser completament dures.

Desfeu la resta de la xocolata i tenyiu-la amb colorant rosa. Com veieu a la foto a mi em van quedar de color vermell i no rosa perquè en vaig posar massa, així que vigileu de no posar-ne gaire. Cobriu els cupcakes amb xocolata i espereu que es refredin.

Quan tot estigui fred, ja podeu muntar les decoracions. Amb un pinzell fi traceu una ralla i escriu el nom i després col·loqueu dues muntanyetes de xocolata blanca sobre la ratlla per fer el llacet i ja estan llestos per menjar!
Podeu imprimir-vos la recepta aquí!