Parlem d'illes.

Cadascú és d'una illa. D'això n'estic convençuda.

 El que no sap de quina illa és, és perquè no n'ha visitat i, es clar, no ho pot saber.

Les illes tenen una màgia especial que no tenen la resta dels llocs. Són úniques i diferents perquè concentren en poc espai moltes coses i això fa que tinguin ànima. Per això, cadascú és d'una illa, només cal descobrir de quina ets.

En tornar de vacances una bona amiga em va preguntar: I ara que les has vist totes, amb quina et quedes?

L'amor és l'amor, li vaig dir. Quan coneixes a una persona de veritat, l'estimes, encara que fagi coses que no t'agraden o que no comparteixes, l'estimes.

Doncs amb les illes, passa igual. Quan coneixes una illa, quan la coneixes bé, l'estimes, i si bé es cert que n'hi ha de més boniques, més grans, més riques... totes et semblen poc al costat d'aquella que, d'alguna manera, t'has fet teva.

La meva illa és Menorca, no podria ser cap altra, no n'hi ha cap que em pugui agradar més. Per què? No ho sabria explicar gaire. M'agrada haver de caminar carregada amb la bossa de platja i el dinar per arribar a les millors cales, m'agrada el color vermellós que t'agafen els peus després d'un dia a les platges del nord. M'agrada aixecar-me i mirar d'on bufa el vent per poder decidir destí. I les nits al port de Ciutadella o de Fornells, amb aquelles paradetes que posen de llaminadures gegants. I m'agrada menjar Caldereta a ple agost, encara que acabi suant, però el que m'agrada sobretot és el ritme que agafa la vida quan sóc allà.

Per això aquest estiu, que no he pogut anar a veure-la i que he conegut la Balear que em faltava, he descobert, que cadascú és d'una illa, que el millor lloc per passar les vacances és aquell que coneixes i que estimes i que per mi, no hi ha millor lloc que Menorca.

Així, que avui, que molts tornem a la rutina, demano cinc minuts més d'aquesta illeta. 

Feliç dilluns i bona tornada.