El plaer de tornar...

Arriba un dia en que les vacances s'acaben i has de tornar.

M'agrada tornar, encara que a l'endemà, marxaria un altre cop.
Tornar és, com diu una cançó, la millor part de l'aventura.

Obrir la porta i trobar-te la casa fosca, callada, com si hagués estat dormint tots els dies que has estat fora, i sentir com, a poc a poc, torna a omplir-se de sorolls, d'olors i colors.

Extranyament tot està igual, però diferent, i redescobreixes allò que tan coneixes, que tu mateix has anat construint amb el temps, allò que és tan teu.

I quan arriba el moment d'anar a dormir i et retrobes amb el teu coixí, els teus llençols, el teu llit. T'envaeix una espècie d'alegria, calmada i tranquil·la, que et fa sentir segur, protegit, en pau. Que et fa sentir que, com a casa, no s'està enlloc. 

Tan de bo aprenguéssim a apreciar aquestes coses tots els dies de l'any, però ja ho diuen que sovint cal prendre distància per aprendre a valorar el que tenim. Ara que tots estem de tornada i que, a poc a poc anem agafant la rutina, jo demano cinc minuts més, cada dia de l'any, del plaer de tornar a casa.

Feliç dilluns