Tradueix

dilluns, 9 de setembre de 2013

11 de setembre

S'acosta la Diada, s'acosta el nostre dia, i és per això que avui, m'agradaria posar amb paraules sentiments, pensaments i reflexions sobre el perquè de sortir al carrer i demanar la llibertat. 

Sovint quan ho fem parlant amb amics o companys, o defensant el que pensem davant dels que tenen una opinió contrària, la passió, les ganes i, de vegades, fins i tot l'enuig se'ns avança i acabem dient coses que en el fons no pensem.

A mi m'agrada Espanya, com m'agraden moltes coses d'altres llocs del món. Com m'agrada el sushi, la piazza navona de Roma, Londres en tot el seu ser, els rollitos de primavera o els nachos con guacamole. D'Espanya hi ha moltes coses que m'agraden, sobretot la seva literatura. 

Però no és el meu país.

A mi m'agrada el castellà, com m'agrada l'anglès i el francès. Però em costa d'entendre que hi hagi persones que viuen a Catalunya i no vulguin que els seus fills aprenguin el català. De la mateixa manera que em costa d'entendre que n'hi hagi unes altres que no vulguin parlar bé el castellà. Si com més idiomes parlem, més facilitat tindrem per aprendre'n d'altres, perquè ser monolingües quan podem ser bilingües, o trilingües? 

M'agrada el castellà, però no és la meva llengua. 

Hi ha coses d'Espanya que m'agraden i m'agrada el castellà, però no em sento espanyola, ni anglesa, ni francesa, ni russa. 

Jo sóc catalana. 

Ser d'un lloc o d'un altre és només una qüestió de sentiments. I quan moltes persones senten el mateix, encara que en els seus carnets d'identitat digui una altra cosa, quan moltes persones volen poder ser el que senten i no allò que els fan ser, hauria de ser possible que poguessin dir al món que aquell troçet de terra entre el Mediterrani i els Pirineus és casa seva. Que aquell lloc tan petit és el seu país i que allà s'hi parla la seva llengua. 

No crec que sigui difícil d'entendre i, sobretot, no crec que sigui ofensiu per ningú. 

Això és el que sento. I és per això que dimecres vull formar part de la Via Catalana, perquè encara que aparentment no serveixi per res, espero que d'aquesta manera en algun lloc de l'altra punta del món sàpiguen que hi ha una gent que vol ser lliure, lliure per viure en el seu país que és diu Catalunya, lliure per parlar la seva llegua, que és el català

Feliç dilluns i bona Diada!




1 comentari:

  1. En poques paraules has resumit el pensament d'una gran part del poble català i evidentment del meu.
    Gràcies per la teva facilitat de paraula.

    ResponElimina