Tradueix

dilluns, 28 d’octubre de 2013

Quan ve el temps de menjar castanyes...

Hem hagut de canviar l'hora, i no m'agrada. De fet no crec que li agradi a ningú i encara no entenc perquè ho hem de fer... però la realitat és aquesta i és clar, no hi podem fer res.

Quan canvia l'hora tot es torna més trist, perquè surts de treballar i ja és fosc i tots ens tanquem aviat a casa i estem de més mal humor. Però en aquests dies foscs i trists, per les places de les ciutats s'instal·len les castanyeres i la olor de les castanyes torrades et sorprèn quan menys t'ho esperes i d'una manera molt especial et fa sentir a casa.

Jo soc una gran defensora de la castanyada, que és la nostra festa. Torrar les castanyes, dedicar una tarda a fer panellets, menjar moniatos o patates al caliu. Soc conscient que, aparentment, no és una festa tant llaminera com d'altres, però és la nostra, i nosaltres ja tenim el carnaval per a poder-nos disfressar. Així que avui us deixo una imatge que trobat no fa gaire i que m'ha fet riure.


Feliç dilluns

dissabte, 26 d’octubre de 2013

Minicupcakes de mojito



Ara ja farà uns dies el meu pare va arribar a casa amb una màquina de fer minicupcakes, compra que havia fet per recomanació de les seves companyes de feina. Així que, sense esperar-m'ho, em vaig trobar amb una joguina nova gràcies al trio la la la i als seus descobriments brillants.

Dies després vaig tenir un sopar i volia portar uns cupcakes de postres, així que em vaig decidir a estrenar-la. La veritat és que funciona molt i molt bé i que et surten uns cupcakes d'una mida ideal per portar de postres. Aquest cop vaig provar de fer-los amb una buttercream. Ja sabeu que jo, no soc gens amant de les buttercreams, però com que havien d'estar fora de la nevera, vaig decidir provar-ho. Tot i que el resultat no em va desagradar del tot, segueixo preferint el gust de la crema o de la nata barrejada. Però bé, pels que us agraden aquí us deixo la recepta.

Necessitareu:

Per la massa:
- 100 gr de farina.
- 80 ml de llet.
- 2 cullerades d'oli de girasol
- unes gotes d'essència de llima.
- 7 gr. de llevat.
- 80 gr. de sucre
- 1 ou.
- colorant de color verd.

Per la buttercream:
- 100 gr. de mantega sense sal.
- 100 gr. de sucre glass.
- 3 cullerades de pasta de mojito
- colorant de color verd.

Preparació:

- Si les feu al forn, engegueu-lo a 180º amb el foc de baix. Si ho feu amb la màquina, engegueu-la perquè es comenci a escalfar.
- Barregeu l'oli amb la llet, l'essència de llima i el rovell de l'ou.
- Quan estigui ben feta la barreja afegiu el sucre i, posteriorment, la farina i el llebat.
- Finalment bateu la clara al punt de neu i afegiu-la.
- Remeneu bé fins que veieu que la massa respira i afegiu el colorant. Quan el color ja estigui completament integrat amb la massa, vol dir que ja està llesta.
- Col·loqueu la massa als motlles, ja siguin del forn o a les càpsules de paper que haureu d'haver posar als forat de la màquina. I ho deixeu coure durant uns 15 minuts.
- Quan estiguin fetes deixeu-les refredar. És important que es refredin bé abans de posar la buttercream, ja què, si estan calentes, la mantega es desfarà.

Per fer la buttercream:

* Necessitareu una batedora de varetes, el "minipimer" no va bé.
- Abans de començar haureu de treure la mantega de la nevera i esperar a que agafi una textura com de pomada. 
- Quan tingueu la mantega llesta poseu-la a batre amb el sucre fins que agafi una textura blanquinosa, uns 5 o 6 minuts. Llavors ja podreu afegir la pasta de mojito i el colorant. Jo he posat 3 cullerades de pasta però en podeu posar tantes com vulgueu depenent del gust que més us agradi.

- Un cop teniu llesta la buttercream poseu-la a la màniga pastissera i ja podeu decorar com més us agradi. Jo hi vaig afegir purpurina comestible i uns sucrets petits de menta. I llestes per menjar!

Aquesta entrada va dedicada al trio la la la, que sé que em llegeixen molt sovint!!

Podeu imprimir-vos la recepta aquí!

Bon cap de setmana!!




dilluns, 7 d’octubre de 2013

Olors d'infància

Hi ha olors que et recorden a persones, olors que et transporten a determinats moments, que van formant part del teu arxiu personal i que, quan les sents, et retornen a instants que ja han passat.

D'entre totes aquestes, hi ha les olors d'infància, aquelles que fan que tornis a tenir cinc o deu anys. Apareixen quan menys te les esperes, en els llocs més inesperats. Arriben per sorpresa, com algú que de cop obre una porta i diu: vols venir a jugar? 
I tu només pots somriure i retrocedir en el temps per uns instants.

A mi em va passar aquest estiu. Caminava per Eivissa quan de cop una olor a figuera em va sorprendre. Jo no l'esperava, no havia vist que allà hi havia una figuera. I vaig somriure i vaig dir: olora a figuera. I sense saber com, vaig tornar al carrer del meu avi, al seu pati on hi havia una figuera i agafàvem figues amb un pal llarg. I les dones treien cadires plegables al carrer i feien petar la xerrada i els nens jugàvem i corríem. I vaig tornar a tenir set anys.

De vegades és tan senzill. Aquestes coses són coses que no et poden passar cada dia, perquè llavors perdrien el seu encant. Però tan de bo més sovint, les olors de infància vinguessin a veure'ns i ens deixessin tornar, per uns instants a ser petits.

Feliç dilluns