L'estiu s'acosta, d'aquí molts pocs dies ja el tindrem aquí i, espero, que contra tot pronòstic es quedi una llarga temporada. M'agrada molt l'estiu, moltissim. Però, tot i que m'encanta que faci calor, tots sabem que aquesta, de vegades, pot ser molt angoixant, enganxifosa i pesada.
Però en aquests dies de tanta i tanta calor, sempre hi ha un moment del dia, una estona curta potser, en que entra un aire suau i dolç per les finestres, gairebé inexistent, que sovint en fa dir allò de, "ai que bé, aquest aire".
És una d'aquelles coses tan i tan senzilles que molt sovint no sabem valorar. Com un regal, que no es demana i arriba perquè sí, així és l'aire que entra per les finestres de les cases els dies de calor, que dóna una pau especial a l'ambient i que, molt sovint, ens fa tancar els ulls per un moment, i somriure.
A mi m'agrada especialment, quan treballo amb l'ordinador, entra per la finestra de la meva habitació una brisa suau que fa que la feina sembli més fàcil o menys feixuga.
Feliç dilluns!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada