Tradueix

dilluns, 28 d’octubre de 2013

Quan ve el temps de menjar castanyes...

Hem hagut de canviar l'hora, i no m'agrada. De fet no crec que li agradi a ningú i encara no entenc perquè ho hem de fer... però la realitat és aquesta i és clar, no hi podem fer res.

Quan canvia l'hora tot es torna més trist, perquè surts de treballar i ja és fosc i tots ens tanquem aviat a casa i estem de més mal humor. Però en aquests dies foscs i trists, per les places de les ciutats s'instal·len les castanyeres i la olor de les castanyes torrades et sorprèn quan menys t'ho esperes i d'una manera molt especial et fa sentir a casa.

Jo soc una gran defensora de la castanyada, que és la nostra festa. Torrar les castanyes, dedicar una tarda a fer panellets, menjar moniatos o patates al caliu. Soc conscient que, aparentment, no és una festa tant llaminera com d'altres, però és la nostra, i nosaltres ja tenim el carnaval per a poder-nos disfressar. Així que avui us deixo una imatge que trobat no fa gaire i que m'ha fet riure.


Feliç dilluns

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada