Tradueix

dimecres, 31 de desembre de 2014

Gràcies

No fa gaire vaig sentir que abans d’acabar l’any és bo donar les gràcies a tothom.  Fa uns anys, jo sempre ho feia, però amb el temps aquests costums es van perden, fins que arriba un dia en que te’n adones que sí, que cal, que no és cap ximpleria.

Així que no vull acabar aquest 2014 sense donar-vos les gràcies a tots.

Gràcies als meus pares i al meu germà, per ser-hi sempre, incondicionals. Per tots i cada un dels dies. Per ajudar-me a tirar endavant i donar-me forces per afrontar els nous projectes. Per fer-me tocar de peus a terra quan cal i donar-me ales quan les necessito. Infinitament gràcies.


Gràcies als meus oncles, al meu avi, al meu nebot i a les meves cosines. Per ser una pinya any rera any. Per totes i cada una de les rialles, per formar part de la meva història, del meu ahir i del meu demà. 

Gràcies als meus avis, els que ja no hi són. Perquè el seu record sempre em fa somriure. 

Gràcies als meus amics a tots i cada un d'ells. Als de sempre i als de no fa tant. Gràcies per aguantar-me, per fer-me riure, per seguir les meves bogeries. Per totes i cada una de les sorpreses. Per les converses infinites, per fer-se grans al meu costat. Gràcies a vosaltres que ja sabeu qui sou, perquè sense vosaltres jo, no seria qui soc.

Gràcies a aquells companys que de sobte te'n adones que esdevenen amics. Gràcies pels projectes compartits, per ser-hi el dia a dia. Pels secrets que no explicats i els que de cop, s'expliquen. Pels berenars, els dilluns, dimarts, dimecres, dijous i divendres al sol. Per arribar allà on no arribo. Gràcies de tot cor.

Gràcies als meus companys de feina. Per ser una familia. Perquè ho feu tot més fàcil i, sobretot, més divertit. Per totes les hores bones i dolentes, per tot l'aprenentatge compartit. Perquè res seria igual si vosaltres no hi fossiu.

Gràcies al meu grup de teatre, per tota la il·lusió, per les ganes, per les hores i hores d'assaig.

Gràcies als meus alumnes per sorprendre'm cada dia i també gràcies als seus pares per confiar-me la seva educació.

I gràcies a tu que em llegeixes, si és que no t'he nombrat, per dedicar uns minuts a aquestes paraules que escric.

A tots moltíssimes gràcies i molt feliç 2015!

divendres, 28 de novembre de 2014

Pastís d'aniversari.



No fa gaire em van encarregar el pastís d'aniversari d'una bona amiga. Era un pastís per unes 35 persones. Així que vaig optar per un clàssic que mai falla: vainilla i xocolata.

Per fer un pastís com aquest necessitareu un motllo gros. Jo en vaig agafar un de rectangle perquè trobo que quan hi ha molta gent a repartir és molt més senzill.

Necessitareu:

- 400 gr. de farina
- un sobret de llevat
- 300 ml de llet.
- 3 ous
- 3 cullerades de pasta de vainilla
- 50 ml d'oli de gira-sol
- 350 gr. de sucre blanc.

Per la cobertura:

- 250 gr. de xocolata
- 200 ml. de nata.

Preparació:

Engegueu el forn a 180º al foc de baix.

En un bol, barregeu els líquids: l'oli, la llet, els ous i la pasta de vainilla. Quan la barreja estigui ben feta afegiu-hi el sucre i després, molt a poc a poc, la farina i el llevat. És molt important que tot estigui ben lligat, que no quedin grumolls i que veieu que la massa respira.
La massa respira quan, sense remenar-la, ni fer-li res, veieu que surten bombolles.

Poseu-lo al motlle. Jo faig servir motlles metàl·lics sempre que puc perquè el resultat és molt millor que en un motlle de silicona. Si feu servir un motlle de silicona no cal que hi poseu res, però si feu servir un motlle metàl·lic l'haureu de pintar amb mantega o amb un esprai antiadherent, jo el faig servir, i va molt bé.

Poseu-ho al forn durant 30 minuts.

Un cop veieu que ja està fet, l'haureu d'anar punxant, traieu-lo del forn i deixeu-lo refredar dins el motlle.

Per una altra banda, en una cassoleta, poseu a escalfar la nata amb la xocolata sense que arribi a bullir. Ha d'estar a foc molt baix perquè la xocolata es vagi desfent sense cremar-se. Quan la xocolata estigui del tot desfeta, aparteu-ho i deixeu-la refredar, no cal que estigui freda del tot, només que no cremi.

Traieu el pastís del motlle, cobriu-lo amb la xocolata i decoreu-lo com més us agradi. Si teniu temps, deixeu-lo acabar de refredar a l'aire lliure. Si no, com va ser el meu cas, poseu-lo a la nevera. I ja està llest per menjar!!

Podeu imprimir-vos la recepta aquí!

* Si mai necessiteu un pastís d'aniversari o per alguna altra ocasió especial no dubteu en posar-vos en contacte amb mi a: 5minutsmess@gmail.com




dilluns, 24 de novembre de 2014

Mar o muntanya?

Mar o muntanya? 

És una pregunta que es fa. Una com moltes d'altres, com dolç o salat. Com si un fos excloient de l'altre. 

Jo sempre havia pensat que era de muntanya. Més aviat de bosc. M'encanta el bosc, fins i tot de nit. El soroll dels grills, aquella pau. M'agrada molt la muntanya, molt.

Però jo soc de mar. 

Obro el meu armari i trobo blanc i blau, i sobretot ralles blanques i blaves. Per alguna raó que desconec sempre acabo fent fotos de barques, de barquetes petites sobretot, de les dels pescadors de tota la vida. 

Podria menjar arròs cada dia de l'any. I si és amb peix millor. 

No hi ha so que em relaxi més que el de les onades, ni sensació que em faci sentir millor que la de la brisa salada o la dels peus enfonsats a la sorra.

Potser no és una bestiesa, potser és cert que hi ha gent de mar i gent de muntanya. No ho sé, potser hi ha gent que tan li fa. 

Però jo sé que soc de mar, del mar Mediterrani, i que no crec que pogués viure gaire temps sense anar-lo a veure. 

Així que per a l'últim dilluns de novembre demano cinc minuts d'aquest mar tan nostre, que em dibuixin un somriure i facin que tot sembli menys feixuc.


 Feliç dilluns