Tradueix

dilluns, 7 d’octubre de 2013

Olors d'infància

Hi ha olors que et recorden a persones, olors que et transporten a determinats moments, que van formant part del teu arxiu personal i que, quan les sents, et retornen a instants que ja han passat.

D'entre totes aquestes, hi ha les olors d'infància, aquelles que fan que tornis a tenir cinc o deu anys. Apareixen quan menys te les esperes, en els llocs més inesperats. Arriben per sorpresa, com algú que de cop obre una porta i diu: vols venir a jugar? 
I tu només pots somriure i retrocedir en el temps per uns instants.

A mi em va passar aquest estiu. Caminava per Eivissa quan de cop una olor a figuera em va sorprendre. Jo no l'esperava, no havia vist que allà hi havia una figuera. I vaig somriure i vaig dir: olora a figuera. I sense saber com, vaig tornar al carrer del meu avi, al seu pati on hi havia una figuera i agafàvem figues amb un pal llarg. I les dones treien cadires plegables al carrer i feien petar la xerrada i els nens jugàvem i corríem. I vaig tornar a tenir set anys.

De vegades és tan senzill. Aquestes coses són coses que no et poden passar cada dia, perquè llavors perdrien el seu encant. Però tan de bo més sovint, les olors de infància vinguessin a veure'ns i ens deixessin tornar, per uns instants a ser petits.

Feliç dilluns

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada