Tradueix

dilluns, 27 de maig del 2013

Cinc minuts més a Punta Nati.

M'agraden les postes de sol. És un moment del dia en que el cel es vesteix de mil colors, encara que estigui ennuvolat. Totes són un espectacle natural perfecte per parar una estona a reflexionar. Però de totes n'hi ha una que m'agrada especialment.

Menorca, Menorca és una illa que m'atrapa i m'enamora d'una manera que sovint, no sabria explicar. La seva calma, la sensació de llibertat, de no passa res si anem tard. En aquells moments de l'any en que l'angoixa se'm menja, agafaria un avió i marxaria cap allà. Perquè és allà on, per mi, hi ha la millor posta del sol.

Quan s'acaba l'estiu, amb el banyador mullat i els cabells plens de sal, seure entre les roques de Punta Nati i esperar que arribi la nit sentint com les ones trenquen amb les roques. No cal parlar, perquè el silenci és la millor banda sonora per un espectacle com aquest. Doncs, penso en el que he viscut i el que em queda per viure, en els petits triomfs i en la gent que sempre està al meu costat. Molt sovint s'escapa alguna llàgrima en pensar en l'estiu que se'n va. 

I encara que aparentment sembli un moment trist, és el moment més bonic de l'any. Cinc minuts, potser uns quants més, que em carreguen les piles per encarar el curs següent, amb l'esperança que al final tots els dies grisos i estressants hauran valgut la pena i tornarem a Menorca a veure la posta de sol. Tan senzill com esperar que el sol s'amagui rera el mar sense dir res, tan fàcil com sentir la brisa del mar a la cara i somriure sense saber gaire perquè. Sabeu? No he vist enlloc un espectacle igual, capaç de fer-te plorar amb una alegre tristesa que fa que aquell moment sigui més valuós que qualsevol altre.

I és per això, que dins el calaix de les sensacions que sempre cal tenir a mà, hi ha guardada amb una cura especial la posta de sol de Punta Nati, per poder recuperar-la en els pitjors moments i pensar: tot això passarà i d'aquí no gaire, tornarem a ser allà.


Feliç dilluns.

1 comentari:

  1. Oooh Gem! Gairebé em cau la llagrimeta! Quins grans moments hem viscut a Menorca! Necessitem sa roqueta per afrontar el futur, els canvis, la vida i tot el que vindrà! Marxem?

    La Castelló

    ResponElimina