Tradueix

dilluns, 24 de novembre de 2014

Mar o muntanya?

Mar o muntanya? 

És una pregunta que es fa. Una com moltes d'altres, com dolç o salat. Com si un fos excloient de l'altre. 

Jo sempre havia pensat que era de muntanya. Més aviat de bosc. M'encanta el bosc, fins i tot de nit. El soroll dels grills, aquella pau. M'agrada molt la muntanya, molt.

Però jo soc de mar. 

Obro el meu armari i trobo blanc i blau, i sobretot ralles blanques i blaves. Per alguna raó que desconec sempre acabo fent fotos de barques, de barquetes petites sobretot, de les dels pescadors de tota la vida. 

Podria menjar arròs cada dia de l'any. I si és amb peix millor. 

No hi ha so que em relaxi més que el de les onades, ni sensació que em faci sentir millor que la de la brisa salada o la dels peus enfonsats a la sorra.

Potser no és una bestiesa, potser és cert que hi ha gent de mar i gent de muntanya. No ho sé, potser hi ha gent que tan li fa. 

Però jo sé que soc de mar, del mar Mediterrani, i que no crec que pogués viure gaire temps sense anar-lo a veure. 

Així que per a l'últim dilluns de novembre demano cinc minuts d'aquest mar tan nostre, que em dibuixin un somriure i facin que tot sembli menys feixuc.


 Feliç dilluns

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada