Fer anys és una aventura, però per algun motiu que desconec a la gent no li agrada.
De petits esperem amb impaciència que arribi el
nostre aniversari, i ens sentim orgullosos de ser més grans. No conec cap nen
que no vulgui fer anys. Perquè ser més grans vol dir poder fer més coses.
Però de cop, arriba una edat en que a la gent li deixa de fer il·lusió
això d’anar sumant dies.
No ho entenc. A mi m’encanta el dia del aniversari, perquè celebres la
vida, l’experiència, els bons moments i els somriures.
Molta gent es queixa de les coses que hauria volgut fer i no ha fet, o
del que li hauria agradat que li passes i no li ha passat. Però mai es posen a
pensar en les coses que els han passat i no esperaven que els passarien,
no? O en la gent que han conegut i no esperaven conèixer. O en les vegades que han rigut fins a plorar, que han somiat desperets, que han rebut un somriure d'algú inesperat.
Així que des d'aquí us animo a que espereu l'aniversari sense retrets pel que no ha passat durant aquest any de més i celebreu amb força els bons moments, els aprenentatges, els dies de sol i totes i cada una de les rialles.
Feliç dilluns
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada