Què bonica ets Barcelona.

Com més viatjo, més m'agrada Barcelona.

No sé si a vosaltres també us passa.

En el meu recorregut vital he tingut la sort de viatjar força i de conèixer diferents ciutats. Quan torno a casa sempre em passa igual. Penso: Que bonica ets Barcelona, com m'agrada viure aquí.

I això no vol dir que del lloc d'on vingui no m'hagi agradat, de vegades m'agrada molt, moltíssim però sempre trobo que li manca alguna cosa. 

Suposo que és allò que és teu, els teus carrers, el teu soroll, la teva llum, el parlar de les persones, els metros, els autobusos... tot. Allò que és teu, que d'alguna manera o altra s'assembla a tu, és el que més  ens agrada.

I a mi, m'agrada molt Barcelona. Encara que sovint em queixi, una mica com tothom. Crec que no sabria viure en cap altre lloc del món. 

Però com en moltes situacions de la vida, és quan ets lluny que valores el que tens.

Així que avui vull dedicar aquesta entrada a la meva ciutat, perquè n'estic orgullosa i perquè per mi, és la més bonica del món.

Feliç dilluns