Parar

Parar per donar valor a les coses que realment en tenen. Per destriar entre allò superficial, superflu, banal i el que val la pena de veritat.

Parar per parlar de veritats callades, de sentiments que es difuminen entre la rutina, els sorolls del carrer, la gent, els cotxes, l’estrès.

Parar per tornar als sentits el seu ser més pur. Per recordar la posta de sol de Punta Nati qualsevol dia de l’any, l’olor d’herba mullada, el tacte de la sorra escapant-se entre les mans, el soroll de la pluja una nit d’hivern i l’amarg del cafè que beu el pare.

Parar per connectar i desconnectar a l’hora. Per alliberar-nos d’adjectius i qualitats imposades, d’allò que se suposa que som o que ens han fet creure que hauríem de ser.

Parar per afrontar el repte de trobar-nos amb nosaltres mateixos.

Parar per tornar a l’essència.

Parar per ser.