Et veig, cada dia a les 8, quan surts a aplaudir als sanitaris i a tota la gent que dia a dia, treballa per acabar amb tot això.
Et veig, en un balcó a l'altra banda del carrer, sola, i sovint penso que, com jo, tu també fa dies que no veus ningú, que no abraces ningú, que no rius amb ningú.
De vegades et cridaria i et preguntaria com estàs, si necessites alguna cosa o si vols quedar, d'amagat, per fer un cafè.
Et veig, i em pregunto si tu, com jo, treballes massa, més del que se suposa que ho hauries de fer i sents que, sovint, ningú t'ho reconeix. Però que n'estàs orgullosa perquè hi ha alguna cosa, dins teu, et diu que això és el que ara toca i que ho estàs fent bé.
Et veig i m'agradaria saber si tu, com jo, hi ha dies que no pots més, que voldries sortir corrents, anar a veure el mar i sentir com l'aigua et mulla els peus. Però que et conformes amb el sol que entra pel balcó al migdia i tanques els ulls i penses que això no durarà per sempre i que, en canvi, quan puguis tornar-lo a veure, el mar serà més blau i, sobretot, estarà més net.
Et veig, i voldria que m'expliquessis si tu, com jo també sents que els dies de pluja són una mica més durs que els altres i voldries abraçar-te a algú i plorar sense parar. Però que saps que la melangia és mala companya i poses la música i balles, balles sense parar perquè una vegada vas llegir que ballant, els problemes se'n van.
Et veig i em veig, i desitjaria dir-te que jo, com tu, també he après en aquests dies molt més que en totes les carreres, màsters i postgraus. Que això m'ha fet més forta i més resilent, que ara sé que cal gaudir del dia a dia i que no podem tenir-ho tot planificat perquè, de sobte, la vida et sorprèn i te n'adones de tots els dies que has perdut discutint pel que faràs l'endemà.
Et veig i em veig i sé, que el dia que tot això acabi, tu, com jo correràs a abraçar els teus i ho faràs fort, ben fort i que d'ara en endavant ho faràs sempre que puguis i els diràs més sovint que els estimes i que, per a tu, són el més important. Perquè saps, que això, no ha estat un parèntesi en la teva vida. Ha estat un punt i a part.
Et veig, en un balcó a l'altra banda del carrer, sola, i sovint penso que, com jo, tu també fa dies que no veus ningú, que no abraces ningú, que no rius amb ningú.
De vegades et cridaria i et preguntaria com estàs, si necessites alguna cosa o si vols quedar, d'amagat, per fer un cafè.
Et veig, i em pregunto si tu, com jo, treballes massa, més del que se suposa que ho hauries de fer i sents que, sovint, ningú t'ho reconeix. Però que n'estàs orgullosa perquè hi ha alguna cosa, dins teu, et diu que això és el que ara toca i que ho estàs fent bé.
Et veig i m'agradaria saber si tu, com jo, hi ha dies que no pots més, que voldries sortir corrents, anar a veure el mar i sentir com l'aigua et mulla els peus. Però que et conformes amb el sol que entra pel balcó al migdia i tanques els ulls i penses que això no durarà per sempre i que, en canvi, quan puguis tornar-lo a veure, el mar serà més blau i, sobretot, estarà més net.
Et veig, i voldria que m'expliquessis si tu, com jo també sents que els dies de pluja són una mica més durs que els altres i voldries abraçar-te a algú i plorar sense parar. Però que saps que la melangia és mala companya i poses la música i balles, balles sense parar perquè una vegada vas llegir que ballant, els problemes se'n van.
Et veig i em veig, i desitjaria dir-te que jo, com tu, també he après en aquests dies molt més que en totes les carreres, màsters i postgraus. Que això m'ha fet més forta i més resilent, que ara sé que cal gaudir del dia a dia i que no podem tenir-ho tot planificat perquè, de sobte, la vida et sorprèn i te n'adones de tots els dies que has perdut discutint pel que faràs l'endemà.
Et veig i em veig i sé, que el dia que tot això acabi, tu, com jo correràs a abraçar els teus i ho faràs fort, ben fort i que d'ara en endavant ho faràs sempre que puguis i els diràs més sovint que els estimes i que, per a tu, són el més important. Perquè saps, que això, no ha estat un parèntesi en la teva vida. Ha estat un punt i a part.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada