Cinc minuts més de pluja

A la vida hi ha moments que cal guardar. Són dies, hores, o potser tan sols minuts que cal retenir a la memòria  i tenir-los a l'abast quan els temps són durs o pesats. 

Jo vaig començar a fer-ho alguns estius enrere en una platja de Menorca. Algú va dir: guardeu aquest moment per quan vingui el fred i plogui, estiguem estressats i avorrits. 

Des de llavors en una carpeta del meu disc dur personal hi vaig guardant totes les sensacions que em fan somriure per poder recuperar-les quan més les necessiti. Doncs, és ben senzill, tanco els ulls un moment i torno a aquella platja per uns instants, i sense saber gaire per què, tot sembla més fàcil.

Plou, de fet ja fa dies que no para de ploure. No m'agrada gens que plogui. La tan anhelada primavera sembla que hagi marxat de cop. Quan plou tot sembla més trist, més fosc, més fred… Tots anem més atabalats i arribem a casa amb els peus freds i els pantalons mullats. Sense poder evitar-ho estem de mal humor i tot, absolutament tot, es fa més pesat. 

Però de nit, quan tothom dorm, la pluja no tapa el sol, ni fa el cel més fosc. De nit la pluja neteja i dona una pau especial als carrers. M’agrada la pluja de nit.

M’agrada que plogui abans d’anar a dormir, ensorrar-me sota els llençols, sentir el seu soroll darrera la finestra i aclucar els ulls pensant: demà ja haurà passat i tornarà a sortir el sol. És una d’aquelles sensacions que cal guardar per poder recuperar-la quan tot sembli angoixant. Un moment de pau, cinc minuts més de pluja abans d'anar a dormir.

Feliç dilluns!