Avui tinc temps, per perdre el temps.

Un dia et despertes, estàs de vacances i penses: avui tinc temps per perdre el temps.

Mai tenim temps per perdre el temps, per no fer res d'especial. 

Sempre fem coses, moltes coses. Anem a treballar, estem amb la família, quedem amb els amics, anem al gimnàs, a cursos de cuina, d'anglès, de teatre, de ball... 

Sempre estem fent coses, perquè tenim la sensació que, quan no fem res, perdem el temps.

A mi m'encanta perdre el temps i que em preguntin: Què has fet aquest matí?  I poder contestar, res.

Bé, res d'especial, res a comentar. No he posat el despertador, i m'he aixecat quan el cos ha dit prou, he esmorzat amb calma, he llegit una mica, he mirat una mica la tele (no feien res de bo) i així, entre una cosa i una altra ha passat el matí.

Hi ha gent que ho odia, a mi, m'encanta.

Perquè no és temps que perds, és temps que guanyes, és temps per tu, per no fer res. De descans, de no veure ningú ni anar a cap lloc. Temps per pensar en les coses que et passen, en les que has fet i en les que faràs. O en les que t'agradaria fer però mai no faràs. Temps per somiar despert. Temps sense horaris, ni compromisos, ni normes establertes. Temps de vacances!!

I, si bé he cert, que molts dies sense fer res acaben per tornar-te boig, de tan en tan, m'agrada tenir temps, per perdre el temps.

Feliç dilluns