Gràcies

No fa gaire vaig sentir que abans d’acabar l’any és bo donar les gràcies a tothom.  Fa uns anys, jo sempre ho feia, però amb el temps aquests costums es van perden, fins que arriba un dia en que te’n adones que sí, que cal, que no és cap ximpleria.

Així que no vull acabar aquest 2014 sense donar-vos les gràcies a tots.

Gràcies als meus pares i al meu germà, per ser-hi sempre, incondicionals. Per tots i cada un dels dies. Per ajudar-me a tirar endavant i donar-me forces per afrontar els nous projectes. Per fer-me tocar de peus a terra quan cal i donar-me ales quan les necessito. Infinitament gràcies.

Gràcies als meus oncles, al meu avi, al meu nebot i a les meves cosines. Per ser una pinya any rera any. Per totes i cada una de les rialles, per formar part de la meva història, del meu ahir i del meu demà. 

Gràcies als meus avis, els que ja no hi són. Perquè el seu record sempre em fa somriure. 

Gràcies als meus amics a tots i cada un d'ells. Als de sempre i als de no fa tant. Gràcies per aguantar-me, per fer-me riure, per seguir les meves bogeries. Per totes i cada una de les sorpreses. Per les converses infinites, per fer-se grans al meu costat. Gràcies a vosaltres que ja sabeu qui sou, perquè sense vosaltres jo, no seria qui soc.

Gràcies a aquells companys que de sobte te'n adones que esdevenen amics. Gràcies pels projectes compartits, per ser-hi el dia a dia. Pels secrets que no explicats i els que de cop, s'expliquen. Pels berenars, els dilluns, dimarts, dimecres, dijous i divendres al sol. Per arribar allà on no arribo. Gràcies de tot cor.

Gràcies als meus companys de feina. Per ser una familia. Perquè ho feu tot més fàcil i, sobretot, més divertit. Per totes les hores bones i dolentes, per tot l'aprenentatge compartit. Perquè res seria igual si vosaltres no hi fossiu.

Gràcies al meu grup de teatre, per tota la il·lusió, per les ganes, per les hores i hores d'assaig.

Gràcies als meus alumnes per sorprendre'm cada dia i també gràcies als seus pares per confiar-me la seva educació.

I gràcies a tu que em llegeixes, si és que no t'he nombrat, per dedicar uns minuts a aquestes paraules que escric.

A tots moltíssimes gràcies i molt feliç 2015!

Pastís d'aniversari.

No fa gaire em van encarregar el pastís d'aniversari d'una bona amiga. Era un pastís per unes 35 persones. Així que vaig optar per un clàssic que mai falla: vainilla i xocolata.

Per fer un pastís com aquest necessitareu un motllo gros. Jo en vaig agafar un de rectangle perquè trobo que quan hi ha molta gent a repartir és molt més senzill.

Necessitareu:

- 400 gr. de farina

- un sobret de llevat

- 300 ml de llet.

- 3 ous

- 3 cullerades de pasta de vainilla

- 50 ml d'oli de gira-sol

- 350 gr. de sucre blanc.

Per la cobertura:

- 250 gr. de xocolata

- 200 ml. de nata.

Preparació:

Engegueu el forn a 180º al foc de baix.

En un bol, barregeu els líquids: l'oli, la llet, els ous i la pasta de vainilla. Quan la barreja estigui ben feta afegiu-hi el sucre i després, molt a poc a poc, la farina i el llevat. És molt important que tot estigui ben lligat, que no quedin grumolls i que veieu que la massa respira.

La massa respira quan, sense remenar-la, ni fer-li res, veieu que surten bombolles.

Poseu-lo al motlle. Jo faig servir motlles metàl·lics sempre que puc perquè el resultat és molt millor que en un motlle de silicona. Si feu servir un motlle de silicona no cal que hi poseu res, però si feu servir un motlle metàl·lic l'haureu de pintar amb mantega o amb un esprai antiadherent, jo el faig servir, i va molt bé.

Poseu-ho al forn durant 30 minuts.

Un cop veieu que ja està fet, l'haureu d'anar punxant, traieu-lo del forn i deixeu-lo refredar dins el motlle.

Per una altra banda, en una cassoleta, poseu a escalfar la nata amb la xocolata sense que arribi a bullir. Ha d'estar a foc molt baix perquè la xocolata es vagi desfent sense cremar-se. Quan la xocolata estigui del tot desfeta, aparteu-ho i deixeu-la refredar, no cal que estigui freda del tot, només que no cremi.

Traieu el pastís del motlle, cobriu-lo amb la xocolata i decoreu-lo com més us agradi. Si teniu temps, deixeu-lo acabar de refredar a l'aire lliure. Si no, com va ser el meu cas, poseu-lo a la nevera. I ja està llest per menjar!!

Podeu imprimir-vos la recepta aquí!

* Si mai necessiteu un pastís d'aniversari o per alguna altra ocasió especial no dubteu en posar-vos en contacte amb mi a: 5minutsmess@gmail.com

Mar o muntanya?

Mar o muntanya? 

És una pregunta que es fa. Una com moltes d'altres, com dolç o salat. Com si un fos excloient de l'altre. 

Jo sempre havia pensat que era de muntanya. Més aviat de bosc. M'encanta el bosc, fins i tot de nit. El soroll dels grills, aquella pau. M'agrada molt la muntanya, molt.

Però jo soc de mar. 

Obro el meu armari i trobo blanc i blau, i sobretot ralles blanques i blaves. Per alguna raó que desconec sempre acabo fent fotos de barques, de barquetes petites sobretot, de les dels pescadors de tota la vida. 

Podria menjar arròs cada dia de l'any. I si és amb peix millor. 

No hi ha so que em relaxi més que el de les onades, ni sensació que em faci sentir millor que la de la brisa salada o la dels peus enfonsats a la sorra.

Potser no és una bestiesa, potser és cert que hi ha gent de mar i gent de muntanya. No ho sé, potser hi ha gent que tan li fa. 

Però jo sé que soc de mar, del mar Mediterrani, i que no crec que pogués viure gaire temps sense anar-lo a veure. 

Així que per a l'últim dilluns de novembre demano cinc minuts d'aquest mar tan nostre, que em dibuixin un somriure i facin que tot sembli menys feixuc.

 Feliç dilluns

Plumcake de llimona i taronja

Avui us porto la recepta d’un plumcake de llimona i taronja boníssim i molt fàcil de fer.

Necessitareu:

- 300 gr. de mantega sense sal pomada

- 300 gr. de farina

- 8 gr. de llevat

- 200 gr. de sucre

- 4 ous

- 2 cullerades d’essència de llimona

- 2 cullerades d’essència de taronja

- colorant taronja, o si no en teniu, el podeu fer amb vermell i groc. (jo ho vaig fer així)

Preparació:

Engegueu el forn a 180º amb el foc de baix.

Les dues masses s’han de preparar per separat.

En un bol barregeu 150 gr. de mantega amb 100 gr. de sucre i 2 ous

Quan la barreja estigui ben fet afegiu-hi, a poc a poc, 150 gr. de farina i 4 de llevat.

Finalment cal afegir dues cullerades d’essència de llimona.

Aquesta massa un quedarà d’un color groguenc i per tant no caldrà colorant. Poseu-la dins una mànega pastissera sense obrir, i guardeu-la per després.

Repetirem el mateix procediment d’abans amb la resta dels ingredients però al final hi afegirem essència de taronja en comptes de la de llimona i els colorants fins que tinguem una massa taronja. 

Poseu-la també en una mànega pastissera.

Finalment posarem la massa al motlle fent formes amb la mànega i intercalant una i l’altra. És igual si queden espais sense massa perquè després, dins el forn, tot s’anirà posant a lloc. Poseu-lo al forn durant 45 minuts o 1 hora. I ja el tenim llest!

Podeu imprimir-vos la recepta aquí!

Bon profit!

Fer anys.

Fer anys és una aventura, però per algun motiu que desconec a la gent no li agrada. 

De petits esperem amb impaciència que arribi el nostre aniversari, i ens sentim orgullosos de ser més grans. No conec cap nen que no vulgui fer anys. Perquè ser més grans vol dir poder fer més coses.

Però de cop, arriba una edat en que a la gent li deixa de fer il·lusió això d’anar sumant dies.

No ho entenc. A mi m’encanta el dia del aniversari, perquè celebres la vida, l’experiència, els bons moments i els somriures.

Molta gent es queixa de les coses que hauria volgut fer i no ha fet, o del que li hauria agradat que li passes i no li ha passat. Però mai es posen a pensar en les coses que els han passat i no esperaven que els passarien, no? O en la gent que han conegut i no esperaven conèixer. O en les vegades que han rigut fins a plorar, que han somiat desperets, que han rebut un somriure d'algú inesperat.

Així que des d'aquí us animo a que espereu l'aniversari sense retrets pel que no ha passat durant aquest any de més i celebreu amb força els bons moments, els aprenentatges, els dies de sol i totes i cada una de les rialles.

Feliç dilluns

Què bonica ets Barcelona.

Com més viatjo, més m'agrada Barcelona.

No sé si a vosaltres també us passa.

En el meu recorregut vital he tingut la sort de viatjar força i de conèixer diferents ciutats. Quan torno a casa sempre em passa igual. Penso: Que bonica ets Barcelona, com m'agrada viure aquí.

I això no vol dir que del lloc d'on vingui no m'hagi agradat, de vegades m'agrada molt, moltíssim però sempre trobo que li manca alguna cosa. 

Suposo que és allò que és teu, els teus carrers, el teu soroll, la teva llum, el parlar de les persones, els metros, els autobusos... tot. Allò que és teu, que d'alguna manera o altra s'assembla a tu, és el que més  ens agrada.

I a mi, m'agrada molt Barcelona. Encara que sovint em queixi, una mica com tothom. Crec que no sabria viure en cap altre lloc del món. 

Però com en moltes situacions de la vida, és quan ets lluny que valores el que tens.

Així que avui vull dedicar aquesta entrada a la meva ciutat, perquè n'estic orgullosa i perquè per mi, és la més bonica del món.

Feliç dilluns

Un pastís de maduixa i xocolata blanca

Al meu germà no li agrada la xocolata. Sí, ja sé que és estrany, però a ell, no li agrada. Va ser el seu aniversari i li vaig dir: De què vols el pastís? I em va contestar: vull un pastís de maduixa.

En aquests dies d'estiu els pastissos amb base de pa de pessic es fan molt pesats. Així que remenant d'aquí d'allà, buscant receptes vàries i fent un poti-poti vaig fer un pastís de maduixa i xocolata blanca. Que queda molt vistós però és realment fàcil de fer.

Necessitareu:

Per la base:

- 100 g. de farina

- 30 ml. d'oli de gira-sol

- 80 gr. de sucre

- un iogurt

- 3 cullerades de pasta de maduixa.

- 5 gr. de llevat

- un ou

Per la capa de maduixa:

( en farem dues)

- 125 gr. de xocolata blanca.

- 5 o 6 cullerades de pasta de maduixa

- 2 làmines de gelatina neutre

- 200 ml. de nata per muntar

* si voleu un color més intens podeu afegir colorant vermell

Per la capa de xocolata blanca:

- 125 gr. de xocolata blanca

- 2 làmines de gelatina neutre

- 200 ml. de nata per muntar

Per la capa de gelatina:

- 2 làmines de gelatina neutre

- 50 ml d'aigua

- 3 cullerades de pasta de maduixa

Preparació

- Engegueu el forn a 180º

- Barregeu l'oli amb el iogurt, l'ou i la pasta de maduixa.

- Quan la barreja sigui homogènia afegiu el llevat i la farina i remeneu bé fins que veieu que la massa respira.

- Poseu-ho al forn durant 20 minuts

 - Quan estigui fet, deixeu-lo refredar sense treure'l del motlle dins la nevera.

**************************

La primera capa que farem serà la de maduixa.

- Poseu les làmines de gelatina amb aigua (2)

- En un cassó, desfeu la xocolata blanca amb 50 ml. de nata i les cullerades de pasta de maduixa. 

- Quan estigui ben desfet, afegiu les làmines de gelatina i remeneu bé.

- Munteu la nata que us queda i a poc a poc aneu afegint la barreja anterior. Us quedarà una pasta rosa, la podeu intensificar amb una mica de colorant vermell.

- Aboqueu-la sobre el pa de pessic de maduixa que teniu a la nevera i torneu a posar-ho a la nevera.

Per fer la capa de xocolata blanca heu de repetir el mateix procediment de la capa de maduixa amb la única diferencia que no posarem la pasta de maduixa ni el colorant.

Feu la capa de xocolata blanca i aboqueu-la sobre la capa de maduixa vigilant que no es barregin. 

Llavors farem una altra capa de maduixa i l'abocarem sobre la de xocolata blanca.

Finalment bulliu l'aigua amb la pasta de maduixa i aboqueu-hi la gelatina. Us quedarà un líquid vermell. Aboqueu-lo sobre l'última capa de maduixa. I deixeu-ho refredar unes quantes hores.

 Jo ho vaig deixar tota la nit. Al endemà ja ho vaig poder decorar amb unes llaminadures. 

Podeu imprimir-vos la recepta aquí!

                                           

Bon profit!!!