Fent uns porta espelmes rústics

Fer uns porta espelmes rústics com aquests és la cosa més senzilla del món. 

Només necessitareu:

- Cordill- Uns pots de vidre (pot ser qualsevol tipus de pot)

- Una cola que enganxi bé (tipus pegamento imedio)

- Un pinzell.

- Tisores

- Unes espelmes.

Jo n'he fet un amb el cordill llis i un altre amb el cordill trenat, però, tots dos són ben senzills. Nom ho és cal que pinteu el pot amb cola, no ho feu tot de cop perquè se us anirà eixugant, i aneu enrotllant , a poc a poc, amb el cordill al voltant del pot. Si ho voleu fer amb el cordill trenat, primer haureu de fer la trena i després seguir els mateixos passos. 

En acabar talleu els nusos, si és que n'heu fet i col·loqueu les espelmes dins. I ja estan llestos per decorar qualsevol taula.

Cinc minuts més a Punta Nati.

M'agraden les postes de sol. És un moment del dia en que el cel es vesteix de mil colors, encara que estigui ennuvolat. Totes són un espectacle natural perfecte per parar una estona a reflexionar. Però de totes n'hi ha una que m'agrada especialment.

Menorca, Menorca és una illa que m'atrapa i m'enamora d'una manera que sovint, no sabria explicar. La seva calma, la sensació de llibertat, de no passa res si anem tard. En aquells moments de l'any en que l'angoixa se'm menja, agafaria un avió i marxaria cap allà. Perquè és allà on, per mi, hi ha la millor posta del sol.

Quan s'acaba l'estiu, amb el banyador mullat i els cabells plens de sal, seure entre les roques de Punta Nati i esperar que arribi la nit sentint com les ones trenquen amb les roques. No cal parlar, perquè el silenci és la millor banda sonora per un espectacle com aquest. Doncs, penso en el que he viscut i el que em queda per viure, en els petits triomfs i en la gent que sempre està al meu costat. Molt sovint s'escapa alguna llàgrima en pensar en l'estiu que se'n va. 

I encara que aparentment sembli un moment trist, és el moment més bonic de l'any. Cinc minuts, potser uns quants més, que em carreguen les piles per encarar el curs següent, amb l'esperança que al final tots els dies grisos i estressants hauran valgut la pena i tornarem a Menorca a veure la posta de sol. Tan senzill com esperar que el sol s'amagui rera el mar sense dir res, tan fàcil com sentir la brisa del mar a la cara i somriure sense saber gaire perquè. Sabeu? No he vist enlloc un espectacle igual, capaç de fer-te plorar amb una alegre tristesa que fa que aquell moment sigui més valuós que qualsevol altre.

I és per això, que dins el calaix de les sensacions que sempre cal tenir a mà, hi ha guardada amb una cura especial la posta de sol de Punta Nati, per poder recuperar-la en els pitjors moments i pensar: tot això passarà i d'aquí no gaire, tornarem a ser allà.

Feliç dilluns.

Cupcakes de kiwi i mango.

Avui us porto una recepta molt estiuenca i refrescant. Són uns cupcakes de kiwi i mango ideals com a postres pels dies de calor. La base del cupcake és de kiwi i la cobertura de mango. Jo per fer-los he hi he posat colorant alimentari perquè tinguin aquests colors tan vius però, si no l'hi voleu posar, no passa res, ja que el colorant no altera el gust del cupcake. Fer-los és més senzill del que sembla.

Per fer-ne 6 necessitareu:

Per la base:
- 100 gr. de farina
- 5 gr. de llevat
- 80 gr. de sucre

- 1 iogurt
- 1 ou
- 1 cullerada d'oli de gira sol
- 3 o 4 kiwis
- colorant verd i groc (opcional)

Per la cobertura:
- 2 mangos
- 1 rovell d'ou
- 100 ml de llet (pot ser qualsevol llet, jo la poso sense lactosa, i queda bé)
- 2 cullerades de "maizena"
- 15 gr. de sucre.

Preparació:

- Engegueu el forn a 180 graus.
- Separeu el rovell de la clara i conserveu la clara en un plat a part. Seguidament barregeu el rovell amb l'oli i el iogurt.
- Quan la barreja estigui ben feta afegiu el sucre i remeneu bé. Poc a poc aneu afegint la farina amb el llevat i continueu remenant fins a tenir la massa fent lligada.
- Peleu i talleu dos kiwis i passeu-los pel "minipimer" fins que us quedi com una "papilla". Afegiu-la a la massa i remeneu.
- Bateu la clara fins a punt de neu i aneu-la afegint a la massa. Finalment afegiu el colorant, jo he fet servir groc i verd per tenir aconseguir el color.
- Col·loqueu la massa als motlles i afegiu a cada motlle dos o tres tallets de kiwi.
- Poseu-ho al forn durant 20-30 minuts.
* Com que la massa que us quedarà és força líquida, costa una mica que agafin consistència i és per això que tarden més a coure's.
- Un cop estiguin fets, deixeu-los refredar dins el motlle.

Per fer la cobertura:
- Peleu i talleu els mangos i passeu-los pel "minipimer".
- Poseu-los a bullir amb la llet i el rovell d'ou i aneu remenant fins a tenir la barreja ben feta.
- Afegiu el sucre i a poc a poc les cullerades, fins que agafi la textura d'una crema. Deixeu-ho refredar dins la nevera perquè agafi consistència.
Jo li he afegit una mica de colorant groc perquè tingui un color més viu.

-Un cop desmotllades les bases i la crema estigui freda, ja podeu muntar els cupcakes. Poseu la crema a la màniga pastissera i decoreu com més us agradi. Jo hi he afegit unes "xuxes" de fruites per donar-hi més color.

Podeu imprimir-vos la recepta aquí!

Bon profit i bon cap de setmana!!

Teniem quinze anys...

Ahir les vaig trobar al final del armari. Tronades, trencades i amb la sola foradada. El meu germà em va mirar i em va dir: per què guardes això? Perquè em porten molt bons records.

Teníem quinze anys, o potser setze, quan portàvem aquestes sabates. I amb elles ens sentíem especials, ens identificavem com a grup i, sovint, també com a persones. Les meves eren dues o tres talles més grans, perquè tenia complexe de peu petit, entre molts d'altres. Una mica, com tothom.

Però en aquella època estranya, confusa, canviant, de la que molts parlen com si fos una malaltia que s'ha de passar, jo vaig trobar el meu grup d'iguals. Un grup ferm i estable, d'amigues que t'acompanyen i que et fan costat. On riure fins a plorar era el nostre dia a dia i gràcies a les quals, van fer d'aquells anys d'excès emocional, uns anys innolvidables.

Ara, avui, encara hi són. I somric al pensar que a la vida, hi ha coses que són per sempre. Ara ja no som un grup d'iguals, som un grup de diferents. Mirem la vida des de diferents àngles, tenim feines dispars i maneres de fer totalment oposades. Ja no portem totes les mateixes bambes, ni jaquetes, ni pantalons. Ni escoltem la mateixa música, ni anem de viatge als mateixos llocs. Si ara ens coneguessim molt provablement no seriem amigues. Però quan ens trobem i seiem per dinar o sopar o simplement, per passar juntes una estona, seguim rient fins a plorar. I és aquesta la grandesa, i no cal res més.

Feliç setmana

Minipastissos de formatge amb melmelada de tomàquet.

Com ja sabeu aquesta setmana m'he inspirat en Sant Ponç i en les coses que podem trobar a les fires artesanals. Per això vaig decidir fer uns pastissets de formatge una mica diferents. 

Són uns minipastissos de formatge amb melmelada de tomàquet, que pel meu gust serien per prendre d'aperitiu o d'entrant perquè, tot i que són força dolços, el fet de posar-hi el tomàquet fa que no facin per postres. Ara! Cadascú que se'ls mengi quan vulgui.

Tot i que el resultat és força cridaner i sembla una cosa molt elaborada, són molt fàcils de fer! Jo he fet servir un motlle de minipastissos o minimuffins, que ja és així però si no en teniu també és pot fer amb un de minicupcakes o fins i tot amb un de pastís normal.

Necessitareu: 

- 8 galetes tipus maria
- 10 gr. de mantega
- 70 gr. de formatge cremós (light o normal)
- 1 iogurt (normal o desnatat)
- 1 ou
- 1 cullerada de farina.
- 2 cullerades de sucre moré.
- Melmelada de tomàquet. La podeu comprar feta o fer-la vosaltres mateixos. . Trobareu la recepta aquí

• Preparació:

• Engegueu el forn a 200 graus amb el foc de baix.
  Piqueu les galetes i barregeu-les amb la mantega fins que us quedi una massa força compacta.
• Ompliu el fons dels motlles amb mig dit de galeta.
• Barregeu el formatge, el iogurt, la farina, l’ou i el sucre amb la batedora (o a mà)
• Aboqueu la barreja sobre els motlles.
• Poseu-ho al forn durant 20 minuts.
• Quan els pastissets estiguin fets deixeu-los refredar sobre el motlle.
• Un cop freds, desmotlleu i cobriu cada pastisset amb la melmelada de tomàquet.
  
  
  
  
   Podeu imprimir-vos la recepta aquí!
  
  
  
  
  
  Com més temps ho deixeu reposar més bo quedarà. El pastís de formatge és molt més bo unes hores després de fer-lo!
  
  
  Bon profit i bon cap de setmana!!
  
  
  
  
  
  

Pintant testos

Ja feia dies que volia plantar algunes herbes aromàtiques per tenir a la finestra. Així que per fer-ho vaig decidir pintar uns testos que fossin una mica diferents.

Fer-los és la cosa més senzilla del món. Només necessitareu aconseguir testos normals de terrissa, pintura de pissarra i uns quants guixos de colors.

Pinteu els testos amb la pintura de pissarra i un cop estigui seca ja els podeu decorar com més us agradi. Quan us canseu d'aquesta decoració, li passeu un drap i en feu una altra. La part del dibuix, si la fa un nen o una nena segur que queda mil vegades millor, perquè ells tenen aquell do, que amb el temps es perd, de fer dels traços més senzills, grans obres d'art.

Un cop acabats hi he plantat alfàbrega, espígol i menta, ara només em cap esperar a que creixin!

Sant Ponç

Aquest dissabte, 11 de maig és Sant Ponç. Aquesta és una festa que molta gent no coneix però que a mi m'agrada especialment.

Sant Ponç és el patró dels herbolaris i és per això que es fan fires al carrer. M'encanten aquestes fires, les parades de melmelades, les de formatges, les de herbes medicinals, etc. Cada una hi té tantes coses per mirar, per sentir, per olorar... Són aquelles coses, de tota la vida, que s'han de conservar.

A mi, de petita, la meva àvia m'hi portava al sortir de l'escola i em comprava caramels de mel. Ara els nens no hi van, de fet molts no saben què és Sant Ponç ni perquè es fan les fires, sort que encara queden algunes bones escoles que en parlen i és gràcies a això que els més petits saben que és la farigola, el romaní, la menta, la camamilla...

Jo dedicaré les entrades d'aquesta setmana a aquesta tradició, perquè, en un moment com el que estem vivim, cal recuperar aquestes festes "de sempre". Així que si teniu temps acosteu-vos-hi dissabte i deixeu-vos embriagar pels colors i les olors de la fira de Sant Ponç.

Jo avui demano, cinc minuts més de bones olors ara que ve el bon temps.

Feliç dilluns!

Els primers passos...

Com que diumenge és el dia de la mare he decidit dedicar aquesta entrada a una futura mare molt especial. 

Quan jo vaig arribar, ella tenia tres anys i des de llavors ens hem vist créixer de molt a prop, observant cada passa, per petita que fos, i també cada error. Dins del meu recorregut vital ella sempre hi ha estat present i sé, del cert, que jo sempre he estat en el seu.

Ara farà el pas més important de la seva vida, serà mare. I, encara que ella no ho digui sé que, tot i que està molt emocionada, també té molta por. (Com totes les mares del món)

Cada pas que donem a la vida, per petit i insignificant que sembli és important, cal que anem ben calçats i, que en les primeres vegades, ens deixem donar la mà per les persones que ens estimen i que tenim al costat.

Ella, la mare, em va demanar que li fes uns peücs, i jo vaig voler regalar-li'n uns de molt especials, tan especials com ella i com el nen que vindrà. Uns peücs divertits i moderns com la mare i únics i diferents com el nen. Perquè des del primer dia avanci amb pas ferm i segur i senti que té al costat a les persones que l'estimen i l'ajudaran a tirar endavant.

A tu només em queda dir-te que, encara que ara estiguis una mica lluny, no em penso perdre ni un minut d'aquesta aventura i que, sé, del cert, que seràs una gran mare.

Bon cap de setmana a tothom!

Cupcakes de superxocolata per a un dia festiu.

Els dies de festa s'han de celebrar, i no es poden celebrar de qualsevol manera, s'han de celebrar bé. I encara s'han de celebrar millor quan és un dimecres al mig d'una setmana laboral, com avui.

Avui comença el maig, el maig és un mes que m'agrada, no sé gaire per què però m'agrada. Així que per celebrar que ja som al maig i que avui és festa aquí us deixo la recepta d'uns cupcakes pels amants de la xocolata.

Necessitareu:
per a 6 cupcakes

- 100 grams de farina
- 80 gr. de sucre morè (el sucre morè endolceix menys que el sucre normal i per tant fa que es noti més el gust de la xocolata)
- 1 ou
- 80 ml. de llet
- mig sobre de llevat
- una culleradeta d’oli de gira-sol
- un bric de nata per muntar de 200 ml.
- xocolata en pols de rebosteria. La podeu trobar en qualsevol supermercat, si no, la típica xocolata en pols per desfer ja va bé.

Preparació:

• Engegueu el forn a 180 graus amb el foc de baix.
• Separeu la clara del rovell de l’ou. I reserveu-la. Barregeu el rovell amb l’oli de gira-sol.
• Quan estigui ben feta la barreja, afegiu la llet i seguiu barrejant.
• Un cop tingueu la barreja ben feta afegiu el sucre i, posteriorment el llevat.
• Molt a poc a poc aneu tirant la farina.
• Munteu la clara a punt de neu i quan estigui ben muntada aneu afegint-la a la massa a poc a poc fins a tenir-la uniforme.
• Finalment afegiu la xocolata al gust. Jo vaig posar tres cullerades, però cal vigilar de no passar-se perquè sinó la massa es tornarà massa densa.
• Poseu la massa en els motlles dels cupcakes, en aquest cas jo hi he posat paper, però recordeu que si no li poseu no passa res. 
• Poseu-les al forn durant 15 minuts.
• Un cop fetes deixeu-les refredar fins el motllo. Les magdalenes en si poden estar fora de la nevera i aguanten força dies així que les podeu fer dies abans de consumir.
• Munteu la nata i afegiu-hi dues o tres cullerades de xocolata i guardeu la barreja a la nevera mentre desemmotlleu les magdalenes perquè acabi d’agafar consistència.
• Poseu nata amb xocolata dins la manega pastissera i cobriu les magdalenes. I ja estan llestes per menjar! Recordeu que fins que no us les mengeu s’han de guardar a la nevera. Bon profit!
• Si voleu imprimir-vos la recepta només heu de clicar AQUÍ

 Feliç dia del treballador a tothom!