Cinc minuts més de pluja

A la vida hi ha moments que cal guardar. Són dies, hores, o potser tan sols minuts que cal retenir a la memòria  i tenir-los a l'abast quan els temps són durs o pesats. 

Jo vaig començar a fer-ho alguns estius enrere en una platja de Menorca. Algú va dir: guardeu aquest moment per quan vingui el fred i plogui, estiguem estressats i avorrits. 

Des de llavors en una carpeta del meu disc dur personal hi vaig guardant totes les sensacions que em fan somriure per poder recuperar-les quan més les necessiti. Doncs, és ben senzill, tanco els ulls un moment i torno a aquella platja per uns instants, i sense saber gaire per què, tot sembla més fàcil.

Plou, de fet ja fa dies que no para de ploure. No m'agrada gens que plogui. La tan anhelada primavera sembla que hagi marxat de cop. Quan plou tot sembla més trist, més fosc, més fred… Tots anem més atabalats i arribem a casa amb els peus freds i els pantalons mullats. Sense poder evitar-ho estem de mal humor i tot, absolutament tot, es fa més pesat. 

Però de nit, quan tothom dorm, la pluja no tapa el sol, ni fa el cel més fosc. De nit la pluja neteja i dona una pau especial als carrers. M’agrada la pluja de nit.

M’agrada que plogui abans d’anar a dormir, ensorrar-me sota els llençols, sentir el seu soroll darrera la finestra i aclucar els ulls pensant: demà ja haurà passat i tornarà a sortir el sol. És una d’aquelles sensacions que cal guardar per poder recuperar-la quan tot sembli angoixant. Un moment de pau, cinc minuts més de pluja abans d'anar a dormir.

Feliç dilluns!

Cupcakes de maduixes amb nata.

Parlem de cupcakes. Els cupcakes són aquestes magdalenes decorades que ens estan envaint per tot arreu...  N’hi ha de mil colors, textures i gustos diferents. Des del meu punt de vista són unes postres, berenar o esmorzar (cadascú que se’ls mengi quan vulgui) originals i divertits, però... sincerament, a mi no m’agraden. M’agrada l’estètica i la idea del pastís petit, però el gust de les receptes angleses o americanes no. Em semblen massa dolces i força greixoses. Així que me les vaig haver d’empescar per fer una mena de cupcakes basades en una recepta, més nostra, sense fondants, ni buttercreams... Aquí trobareu uns cupcakes diferents, diferents per la magdalena i les cobertures, fetes utilitzant el mínim de mantega possible, però que anomenaré cupcakes perquè, de fet, l’estètica és força similar. Molt sovint les receptes que faig s’han de guardar a la nevera, és el petit inconvenient, si és que a això se li pot dir inconvenient.

Les mesures que faig servir són perquè en surtin 6. En faig 6 perquè a casa som 4, i no m’agrada que en sobrin moltíssims i després s’hagin d’estar menjant perquè sí o per allò de “ a veure qui s’ho acaba”. Però si en voleu fer més de fet és molt senzill només s’han de doblar les mesures de tot i en tindreu 12. Tant senzill com això.

Fet aquest aclariment, anem pels primers! Ara que bé el bon temps vaig pensar que seria una bona idea fer uns cupcakes de maduixes amb nata. Són molt fàcils de fer.

Necessitareu:

- 100 grams de farina

- 80 gr. de sucre

- 1 ou

- 1 iogurt de maduixa

- mig sobre de llevat

- una culleradeta d’oli de gira-sol

- un bric de nata per muntar de 200 ml. (també podeu comprar un pot de nata muntada i estalviar-vos aquest pas)

- 7 o 8 maduixes

Preparació:

• Engegueu el forn a 180 graus amb el foc de baix.
• Separeu la clara del rovell de l’ou. I reserveu-la.
• Barregeu el rovell amb l’oli de gira-sol. Quan estigui ben feta la barreja, afegiu el iogurt i seguiu barrejant. És molt important que per cada ingredient que aneu afegint la barreja quedi ben feta, que no hi hagi grumolls i que tot sigui una pasta uniforme.
• Un cop tingueu la barreja ben feta afegiu el sucre i, posteriorment el llevat.
• Molt a poc a poc aneu tirant la farina, jo ho faig de mica en mica, i segueixo barrejant fins que la massa quedi ben lligada. Perquè la magdalena us quedi esponjosa la massa ha de respirar. És molt senzill, si quan deixeu de remenar es fan bombolles vol dir que la massa ja esta ben feta.
• Munteu la clara a punt de neu i quan estigui ben muntada aneu afegint-la a la massa a poc a poc fins a tenir-la uniforme.
• Prepareu els motlles dels cupcakes en una safata del forn. Jo si els faig per menjar a casa no els hi poso paper, perquè trobo que és un gasto de paper absurd i que no cal, a més a l’hora de menjar-los prefereixo que no n’hi hagi, però si els hi voleu posar el paper només els heu de col·locar dins els motllos, sense pressionar, amb el pes de la massa ja baixaran. Ompliu els motlles fins a la meitat.
  
• Talleu sis maduixes a daus (una per cupcake), col·loqueu els daus sobre la massa i enfonseu-los una mica, no gaire. S’ha de tenir en compte que la maduixa pesa i que durant la cocció anirà enfonsant-se.
• Poseu-les al forn durant 15 minuts. Un cop fetes deixeu-les refredar fins el motllo. Les magdalenes en si poden estar fora de la nevera i aguanten força dies, així que les podeu fer dies abans de consumir.
• Muntar la nata és molt senzill però s’han de tenir en compte algunes coses. El bric de nata ha d’estar a la nevera des de 24 hores abans i haureu de posar el recipient on la voleu muntar al congelador durant 15 minuts. Després és molt senzill, s’aboca el líquid al recipient i el bat amb la batedora,  poseu sucre al gust.  Un cop muntada guardeu-la a la nevera mentre desemmotlleu les magdalenes.
• Poseu la nata dins la manega pastissera i cobriu les magdalenes. Jo hi vaig posar un tall de maduixa per decorar, però s’hi pot posar el que vulgueu: una maduixa de “xuxe”, unes boletes vermelles, cadascú com més li agradi. I ja estan llestes per menjar! Recordeu que fins que no us les mengeu s’han de guardar a la nevera. Bon profit!

Imprimeix-te la recepta

Feliç Sant Jordi

 

El dia de Sant Jordi és el meu dia preferit de l’any. No només per allò de que et regalin o et regalis un llibre o una rosa, si no perquè a l’aire es respira una màgia especial.

El dia de Sant Jordi és un dia laboral, però tots correm a acabar de pressa la feina per poder sortir a passejar pels carrers, ens regalem una estona de vacances per fer allò que ens agrada. Una tarda o un matí en que ens és igual el que havíem de fer, perquè el fet de no seguir la rutina queda perfectament justificat, perquè és Sant Jordi.

I la gent està contenta i passeja pels carrers, lliures de preocupacions i mals de cap, com si estiguessin de viatge. I anem a dormir més tard, i ens encantem mirant parades, i els nens, si no fan els deures, és igual… 

I és per això que en un dia com avui comença aquesta aventura, perquè el dia de Sant Jordi tots ens regalem 5, 10, 20 minuts, o molts més,  per celebrar aquesta festa tan nostra, tan bonica i tan especial.